La casa del silenci de Blanca Busquets.

logoenportada

Després de guanyar el Premi Llibreter l’any 2011 amb La nevada del cucut, Blanca Busquets ens presenta, ara, la seva nova novel·la La casa del silenci, una història al voltant de la música, una de les passions de l’autora.

doblevioli

Imatge de Atmtx a http://www.flickr.com

Es tracta d’una novel·la a quatre veus protagonitzada per Karl, un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona durant els anys 60; la seva minyona, que sap tots els secrets de la casa on treballa i dues violinistes. La trama arrenca quan el fill del director d’orquestra vol reproduir, com a homenatge, l’últim concert que va dirigir el seu pare a Berlín abans de morir, sense saber que les dues instrumentistes principals havien estat amants del seu pare. Una història sobre les relacions humanes que té com a escenari la Barcelona de postguerra i el Berlín actual i amb la banda sonora del Concert per a dos violins de Bach. És la sisena novel·la d’aquesta autora, definida per ella mateixa com un divertimento, l’obra més irònica i optimista que ha escrit fins ara.

Encara que va néixer a Barcelona, Blanca Busquets està estretament vinculada a la comarca d’Osona pels seus orígens familiars a Cantonigròs, lligam que continua mantenint i que l’ha portat a ser una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs i a formar part del Comitè d’organització.

Des de l’any 1986 treballa com a guionista i realitzadora a diversos programes de Catalunya Ràdio i també ha treballat a Televisió de Catalunya però, per sobre de tot, ella es considera escriptora. Les seves novel·les han estat traduïdes a diversos idiomes i ja s’ha anunciat que La casa del silenci, que també té una versió en castellà, es podrà llegir, a més a més, en italià, alemany i rus.

L’assaig

Teresa

Vaig trobar el primer violí en un abocador d’escombraries. I era un violí boníssim, tot i que jo, és clar, encara no ho sabia. El que sí que sabia era que es tractava d’un violí màgic. Això ho vaig veure de seguida, només de mirar-lo perquè, tot i que ja gairebé era fosc, brillava, i el que brilla normalment és màgic. No m’ho invento, no. La mare i jo ens dedicàvem sovint a remenar l’abocador per veure què hi trobàvem que poguéssim vendre. Si ara expliqués això a algun dels que són aquí amb mi, es quedaria estupefacte.

De fet, fins ara mateix no hi havia ningú, aquí amb mi, vull dir, al teatre. I, de sobte, s’han sentit unes passes suaus que s’apropaven a la boca de l’escenari. Ara treu el cap el primer músic, un trompetista desangelat, amb cara de no tenir cap altra cosa de valor al món que la seva trompeta. Em saluda amb un gest de la mà i diu alguna cosa que no entenc. Em penso que és romanès, em sona que algú m’ho va dir.

la-casa-del-silenci

Busquets, Blanca. La casa del silenci. Barcelona: Rosa dels vents, 2013. N Bus

Advertisements

Quant a bibliotecadevic

Biblioteca Joan Triadú c/ Arquebisbe Alemany, 5 08500 VIC (Barcelona) www.bibliotecadevic.com 93 883 33 25 b.vic.jt@diba.cat
Aquesta entrada s'ha publicat en En Portada, Tauleta de nit i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari :

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s