Nelson Mandela, una vida en lluita pel poble sud-africà.

logoenportada

(Aquest article es va publicar amb motiu de l’aniversari de Nelson Mandela. Pocs mesos més tard va morir a l’edat de 95 anys.)

Umtata (Sud-Àfrica) 18 de juliol de 1918 – Johannesburg 5 de desembre de 2013

El passat 18 de juliol Madiba, tal com és conegut a Sud-Àfrica Nelson Mandela, va complir els 95 anys. El seu delicadíssim estat de salut va fer que aquest aniversari el visqués a l’hospital arrel de l’agreujament dels problemes pulmonars que arrossega des de la seva llarga estada a la presó. I és que Mandela va ser un rebel des de ben jove. Va rebel·lar-se del  futur que l’esperava pel fet de ser l’hereu del cap de la seva tribu. Va estudiar Dret, va ser membre de l’ANC (African National Congress) des de 1944 i va lluitar en contra de la minoria política blanca que va impulsar la segregació racial a sud-Àfrica, l’anomenat Aparthheid.

Aquesta segregació racial es va oficialitzar l’any 1948 amb les eleccions que va guanyar el partit Herenigde Nasionale Party i que va establir amb coalició amb un altre partitAfrikaneer (grup ètnic que viu a sud-Àfrica descendent dels colonitzadors neerlandesos que es van establir a la zona durant el s.XVII). D’aquesta manera, la societat es va dividir en blancs, negres, coloured (mestissos) i indis (immigrants indis i pakistanesos) i va començar la segregació territorial i social duríssima que es va allargar fins l’any 1990.

mandela signaturaNelson Mandela va ser, doncs, un dels activistes que va lluitar amb més vehemència en contra d’aquest règim, en un principi, inspirat en la figura de Mahatma Gandhi, de manera no-violenta. La manca de resultats, l’avançament del règim de l’Apartheid, la massacre de Sharpeville, on moriren 69 persones i 180 resultaren ferides a mans de la policia per una manifestació i la prohibició de l’ANC (African National Congress) l’any 1960 el van dur fundar una branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe (la llança de la nació) que va portar a terme una campanya de sabotatges a objectius militars. El 5 d’agost de 1962 Mandela va ser detingut amb la col·laboració de la CIA i condemnat a 5 anys de presó per haver organitzat una vaga l’any 1961 i també per sortir del país il·legalment. Durant el captiveri de Mandela, van ser detinguts altres membres de l’ANC i es va descobrir el quarter general des d’on s’organitzava el braç armat d’aquesta organització. Arribats a aquest punt començà el procés de Rivonia, on diversos membres d’aquesta organització, i entre ells Nelson Mandela, van ser finalment condemnats l’any 1964 per sedició  a cadena perpètua i a treballs forçats. Va ser en aquest procés que, en l’al·legat final, Mandela va pronunciar aquestes paraules:

Durant tota la meva vida m’he dedicat a aquesta lluita del poble africà. He batallat contra la dominació blanca, i he batallat contra la dominació negra. He buscat l’ideal d’una societat lliure i democràtica, on totes les persones visquin juntes en harmonia i en igualtat d’oportunitats. És un ideal que espero poder viure per a veure’l realitzat. Però si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per morir.

Va passar 27 anys a la presó, dels quals 18 a la presó de l’illa de Robben. Mandela, ja convertit en un símbol internacional de la lluita contra la discriminació racial, esdevingué una figura molt incòmode pel govern sud-africà però les pressions internacionals per alliberar Mandela i acabar amb el règim de l’Apartheid no van aconseguir fer desistir al govern, tot el contrari, va intensificar, més encara, la segregació i repressió racial.

nelson-mandelaLes condicions de vida a la presó eren molt dures i ho eren molt més per un pres polític i, a més a més, de raça negra, doncs se’l considerava de la classe més baixa. El menjar era més escàs i de pitjor qualitat que la resta de presos i tan sols podia rebre una carta o una visita cada sis mesos. Mandela va aprofitar l’estada a la presó per formar-se (va estudiar per correspondència a la Universitat de Londres) i intercanviar coneixements amb altres presos, era el que es va anomenar la Universitat Mandela. Durant 15 anys no va poder veure la seva segona esposa Winnie i mare de dues de les seves filles. Ella també va passar per la presó, per detenció domiciliària i per l’exili.

L’any 1982 Mandela i altres presos polítics van ser traslladats a la presó de Pollsmoor, a les afores de Ciutat del Cap. Es va fer, no per millorar les seves condicions, sinó per allunyar-lo una nova generació d’activistes en contra de la discriminació racial que havien estat detinguts i dels quals volien evitar que estiguéssin en contacte. L’any 1985 el president del govern sud-africà, Pieter Willem Botha, va oferir-li la llibertat condicional a canvi de deixar la lluita armada fet que Madiba va denegar amb les paraules:

Quina llibertat m’ofereixen, mentre l’organització del poble segueix estant prohibida? Només els homes lliures poden negociar. Un pres no pot fer contractes.

Els intents de suavitzar les condicions de l’Apartheid van continuar endavant per part del govern sud-africà, encara que de manera molt tímida i considerats del tot insuficients tant per Mandela com per la resta d’organismes internacionals. Mentrestant, la pressió internacional pel seu alliberament augmentava i es va fer molt conegut l’eslògan: Llibertat Nelson Mandela! Començaren les negociacions per l’alliberament de Madiba, però el punt determinant va ser quan el president Botha va ser substituït per motius de salut per Frederik Willem de Klerk. Aquest, l’octubre de 1989 va alliberar 7 dirigents de l’ANC que havien passat més de 25 anys a la presó i el febrer de 1990 va alliberar Nelson Mandela sense condicions qui, ja fora de la presó, va demanar buscar la reconciliació i la pau i treballar tots junts per acabar amb el govern racista i aconseguir la igualtat de la població sud-africana. El 6 d’agost d’aquell mateix any, Mandela va confirmar els acords amb el president de Klerk i l’ANC va proclamar la fi de la lluita armada. L’any 1991 es va votar la supressió de les últimes lleis que encara estaven en vigor de l’Apartheid.

Malgrat el procés no va ser fàcil i hi va haver diversos entrebancs que posaren en dubte el seu èxit, l’any 1993 Nelson Mandela i Frederik Willem de Klerk van rebre conjuntament el Premi Nobel de la Pau pel seu treball per la fi pacífica del règim de l’apartheid, i per posar els fonaments per a una nova Sud-àfrica democràtica. L’any 1994, com a resultat a les primeres eleccions multiracials a Sud-Àfrica, Nelson Mandela es va convertir en president del país amb Thabo Mbeki (membre de l’ANC) i Frederik de Klerk (del Partit Nacional de Sud-Àfrica) com a vice-presidents i van començar a treballar per la reconciliació nacional i la reconstrucció econòmica. Després d’aquest mandat, al qual havia accedit amb 77 anys, Mandela no optà a la reelecció, encara que continuà activament treballant pel país a través de la Fundació Nelson Mandela i de diverses organitzacions en defensa dels drets humans. No va ser fins l’any 2004 que va anunciar la seva retirada política.

mandela dayTota una vida de compromís polític i de lluita per la igualtat racial va convertir Mandela en una icona internacional i un personatge molt respectat i estimat pels sud-africans. Aquest fet contrasta, però, amb una vida familiar ben complicada, amb sis fills i dos divorcis. És especialment destacable el divorci de la seva segona esposa Winnie Mandela. Després de gairebé 40 anys de matrimoni, els Mandela van veure’s obligats trencar a causa de diversos escàndols polítics protagonitzats per Winnie i per la seva radicalització política, que posava en compromís la figura del President Mandela. El 1998, el dia que Mandela va fer 88 anys, es va casar amb la que és la tercera esposa, Graça Machel, política de Moçambic i activista pels drets de les dones i dels nens del seu país.

Com a homenatge a la figura de Nelson Mandela, cada 18 de juliol, dia del seu naixement, se celebra el Mandela Day. A través d’aquesta plataforma es promouen activitats arreu del món per aconseguir fer un món millor.

Bibliografia:

Sobre Nelson Mandela:

Discriminació racial a Sud-Àfrica:

Novel·les sobre discriminació racial a Sud-Àfrica:

Novel·les sobre Sud-Àfrica:

Anuncis

Quant a bibliotecadevic

Biblioteca Joan Triadú c/ Arquebisbe Alemany, 5 08500 VIC (Barcelona) www.bibliotecadevic.com 93 883 33 25 b.vic.jt@diba.cat
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles, En Portada i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari :

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s