La clamor de Francesc Serés : de pells, de fronteres…

logoenportadaHa calgut esperar uns quants anys, tal com ens té avesats Francesc Serés Guillén: però per fi, el dia del senyor 22 d’octubre de 2014 vàrem poder anar als taulells de les llibreries a trobar-hi el seu darrer llibre: La pell de la frontera.

Recomanem vivament aquest llibre, és un dels llibres que quedaran en la història de la  literatura catalana, dins de la línia de l’escriptura social, com ho va ser en el seu moment Els altres catalans.

La pell, la frontera … la il·lustració de la portada ens té encuriosits: un porcell de porc senglar.  En trobarem el desllorigador després de la lectura? La pell, la frontera,… la frontera pot ser la terra de la Franja, frontera des de fa segles. La frontera pot ser la comunitat o cada persona en relació a les altres … la pell de la frontera. Endinsem-nos, doncs, en la pell i en la frontera.

L’autor ens parla dels profunds canvis de la població del Baix Cinca, del Segrià, dels Monegres ; però també d’una ciutat propera com és Olot, on Serés ha fet de mestre en una aula d’acollida durant quatre anys…  I també amb parada i fonda a la comarca d’Osona, biblioteca de Vic inclosa.  Sens dubte un dels canvis  més transcendents en la història del nostre país; i l’autor ens parla ensems del seu propi itinerari vital, i així de la seva obra. La pell de la frontera, unitària, no deixa de ser també una continuïtat dels relats de vida vera: en concret, catorze episodis datats. En paraules de Serés:

“El país ha canviat.  Els pitjors pronòstics que es llegeixen entre les línies de La força de la gravetat i de La matèria primera  s’ha complert. No és que s’hagin convertit en realitat, ja hi eren mentre als mitjans es descrivia una aparença de prosperitat,  hi havia un tel tan fi com opac que pocs s’atrevien a esquinçar.  Tot era de paper, només calia bufar una mica perquè comencés la pitjor crisi econòmica que es recorda i que ens marcarà a tots per molts anys.  Les previsions diuen també que el recorregut d’aquell país que vaig començar a dibuixar a La força de la gravetat  tindrà  a partir d’ara trencants i direccions diferents.”

Francesc Serés, del poble de Saidí, al Baix Cinca, recorre els pobles del seu país, s’apropa a la gent; sovint sospiten que és un policia, a vegades gent del seu poble no el reconeixen i es pensen que és un immigrant … L’autor se sincera una vegada i una altra amb el lector, acostant-nos a les vides que coneix de gent vinguda d’arreu : “la veritable festa de la diversitat s’hauria de fer aquí a Alcarràs”. Una nova realitat que en algunes geografies queda més oculta, però no pas a la terra ferma. Com diu sovint Francesc Serés, fa dol de veure. Serés fa de cronista d’aquesta època i de les polítiques d’immigració sovint amagades: “I tant que vénen a parar aquí, és l’únic lloc on ningú no els empipa. A Barcelona fan nosa, embruten, fan lleig. Els va passar fa dos anys, durant el juliol i l’agost de 2001…”. Serés, afortunadament, fa memòria de molts fets que sovint la història social, la consciència social imperant, fa com si no haguessin passat mai.

Amb imatges polides –el marbre del taulell de la botiga de la mare, la cigonya que torna sempre a fer niu al mateix lloc- i una prosa cadenciosa, que s’aferra als paisatges, la gent, les situacions, Serés tracta les circumstàncies del desarrelament, de l’anar i venir, de la solitud, de l’èxit i del fracàs, del retorn al país d’origen…  i de topar amb la realitat dels fets, com quan parla dels infants i dels adolescents : “…el problema d’un alumne que s’hagi d’alfabetitzar i que ha de partir de zero en tots el hàbits i ritmes del col·legi és que necessita una quantitat d’hores que no hi són per enlloc”. Constatar la realitat, res de flower power gratuït.

Definició de clamor al Diccionari català-valencià-balear: “Braçal de sèquia pregon, fet al costat d’un tros de terra d’horta, per a escórrer l’aigua que hi ha sota terra i evitar la formació d’aiguamolls (Balaguer, Horta de Lleida, Pla d’Urgell). Per no tenir las rieras, recs, madrals, agullas, clamors y altres trahents los exaucs y motas que convé, se han causat grandíssims danys, Const. Cat. 249 (a. 1585).”

L’editorial Quaderns Crema va decidir, escaientment, granar la col·lecció D’un dia a l’altre, que ens ha regalat hores i hores de bones lectures, publicant-hi La pell. És un llibre que no és ficció, de fet. L’autor dedica aquesta obra a la memòria del malaguanyat editor Jaume Vallcorba Plana.

Francesc Serés ja havia fet un avançament ‘digital’ del llibre amb una pàgina web amb fotografies dels espais on malvivien els nous immigrants en els encontorns del Baix Cinca i del Segrià; és per tant un llibre fruit del treball d’anys: com a projecte va rebre el Premi Ciutat de Lleida de Narrativa l’any 2005.

Quan llegirem un nou llibre d’en Francesc Serés? Si més no, la proposta de lectura de La pell de la frontera pot ser, si no es fa d’una tirada, llegir-ne un capítol cada dia en dues setmanes.

Les obres de Francesc Serés que podeu trobar a la nostra Biblioteca o en d’altres de la Xarxa del Sistema de Lectura Públic:

L’autor ens parla del llibre a la premsa digital:

Anuncis

Quant a bibliotecadevic

Biblioteca Joan Triadú c/ Arquebisbe Alemany, 5 08500 VIC (Barcelona) www.bibliotecadevic.com 93 883 33 25 b.vic.jt@diba.cat
Aquesta entrada s'ha publicat en En Portada, Tauleta de nit i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La clamor de Francesc Serés : de pells, de fronteres…

  1. matilde urbach ha dit:

    Paraula de fan! Amén, doncs.
    Tot i que l’article és anònim, crec que podria endevinar l’autor sense prendre mal 😉

Deixa un comentari :

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s