Avui que fa vent…

 

storm

 

“Veles e vents han mos desigs complir”

Ausiàs Marc (1400 – 1459)

 

Al moment més fort de la tempesta més violenta, farà prometensa de no estimar sinó la seva dama. No tem la mort sinó perquè seria per ella l’ocasió d’oblidar-lo. Consent a la mort mentres que ella perdi tota capacitat d’estimar. Per què Amor no li dóna l’ocasió de manifestar l’intensitat de la seva afecció? – Val a dir que sent més que no coneix la natura de l’amor.

 

Veles e vents han mos desigs complir.

Ffahent camins duptosos per la mar,

Mestre y Ponent contra d’ells veig armar;

Xaloch, Levant los deuen subvenir

ab lurs amichs, lo Grech e lo Migjorn,

fent humils prechs al vent Tremuntanal

qu’en son bufar los sia parcial,

e que tots cinch complesquen mon retorn.

 

Bullirà ·l mar com la caçola ‘n forn,

mudant color e l’estat natural,

e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur hun punt al jorn.

Grans e pochs peixs a recors correran,

e cerquaran amaguatalls secrets.

Ffugint al mar, hon son nudrits e fets,

per gran remey en terra exiran.

 

Los pelegrins tots ensemps votaran

e prometran molts dons de cera fets;

la gran paor traurà ·l lum los secrets

que al confés descuberts no seran.

En lo perill no ·m caureu de l’esment,

ans votaré hal Deu qui ·ns ha ligats

de no minvar mes fermes voluntats,

e que tots temps me sereu de present.

 

Yo tem la Mort per no sser-vos absent,

perquè Amor per Mort es anullats;

mas yo no creu que mon voler sobrats

pusqua esser per tal departiment.

Yo so gelós de vostr’escas voler

que yo morint no meta mi’n oblit.

Sol est pensar me tol del mon delit,

car, nos vivint, no creu se pusqua fer.

 

Aprés ma mort, d’amar perdau poder

e sia tost en ira convertit,

e, yo, forçat d’aquest mon ser exit,

tot lo meu mal serà vos no veher.

O Deu, perquè terme no ·y a’n amor,

car prop d’aquell yo ·m trobara tot sol?

Vostre voler saberà quant me vol,

tement, fiant de tot l’avenidor.

 

Yo son aquell pus estrem amador,

aprés d’aquells a qui Deu vida tol:

puys yo son viu, mon cor no mostra dol

tant com la Mort per sa ‘strema dolor.

A be o mal d’amor yo so dispost,

mas, per mon fat, Fortuna cas no ·m porta:

tot esvetlat, ab desbarrada porta,

me trobarà faent humil respost.

 

Yo desig ço que ·m porà sser gran cost,

y aquest esper de molts mals m’aconorta:

a mi no plau ma vida ser estorta

d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.

Ladonchs les gents no ·ls calrrà donar fe

al que Amor fora mi obrarà.

Lo seu poder en acte ·s mostrarà,

e los meus dits ab los fets provaré.

 

Amor, de vos yo ·n sent mes que no’n se,

de que la part pijor m’en romandrà;

e de vos sap lo qui sens vos està.

A joch de daus vos acompararé.

 

 

Les obres d’Auziás March / edició crítica per Amadeu Pagès. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 1912

 

 

Segles més tard, el cantautor valencià Raimon va musicar aquest poema d’Ausiàs Marc l’any 1969 :

 

 

 

Imatge: “Sea storm in Pacifica, California” by Brocken Inaglory

 

Anuncis

Quant a bibliotecadevic

Biblioteca Joan Triadú c/ Arquebisbe Alemany, 5 08500 VIC (Barcelona) www.bibliotecadevic.com 93 883 33 25 b.vic.jt@diba.cat
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari :

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s