Dia 74: L’Auditori i l’OBC estrenen Confiants

Per aquesta tarda plujosa del mes de maig us volem proposar una estona de música de la mà de L’Auditori. Aquesta institució, inaugurada l’any 1999, és la de més recent construcció dedicada a la música a Barcelona i és la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), de la Banda Municipal de Barcelona i del Museu de la Música. Té per objectiu projectar Catalunya i Barcelona al món a través d’un projecte musical propi, estable i integrador, disposa d’un servei educatiu orientat a tots els públics i el programa Apropa Cultura, que pretén fer accessible la cultura.

Amb la crisi del coronavirus i el confinament, L’Auditori es va haver de tancar i cancel·lar tota la programació prevista per aquests mesos. Però això no vol dir que s’hagi silenciat la música i durant aquestes setmanes són diverses les iniciatives que han engegat per fer-nos-la arribar de manera gratuïta:

#MúsicsACasa

Amb aquest lema els músics que formen part de l’OBC i de la Banda Municipal de Barcelona han ofert petites píndoles musicals gravades des de casa i, a mode de petit concert, les han compartit a les xarxes socials de manera gratuïta. En podem trobar de tots els instruments de l’Orquestra i de la Banda Municipal i també en solitari o en grups.

L’Auditori a casa teva

Una altra iniciativa ha estat fer accessibles gratuïtament alguns concerts íntegres programats per L’Auditori que s’han celebrat recentment, també espectacles per a infants i concerts de jazz i música contemporània. Entre ells destaquem el Concert de Nadal de la Banda Municipal de Barcelona, el Concert de l’OBC a la Sagrada Família o West Side Story a dues bandes – Banda Municipal de Barcelona i la Banda de l’ESMUC.

Coronalist de L’Auditori

Es tracta d’una llista de reproducció a Spotify amb les músiques que s’haurien d’haver escoltat a l’escenari de L’Auditori durant la primavera de 2020 i que es va haver de cancel·lar a mitjans del mes de març. Hi podem trobar els grans clàssics de la música orquestral com Strauss, Brahms, Bach, Mozart o Schubert però també altres tipus de música com el St. George Quartet de música jazz, música de George Gershwin o cançons de músics catalans contemporanis com Ferran Palau, Roger Mas o Pavvla.

Confiants de Bernat Vivancos

L’Auditori ha encarregat durant aquest temps de confinament al compositor Bernat Vivancos una peça de nova creació per a orquestra que ha estat escrita i enregistrada durant la crisi del coronavirus. Bernat Vivancos, des del seu confinament de Rupit, ha creat una obra pensada perquè els músics s’enregistrin des de casa i fer-ne un vídeo, sense cap falsejament de so ni playback, i ha estat mesclada per tal de fer coincidir les intervencions amb la partitura. És una peça curta de 3 minuts per a 70 músics i 51 instruments diferents i per tant el compositor ha hagut de tenir en compte aquestes característiques. Ho descriu de la següent manera:

“En ple confinament he rebut l’encàrrec de L’Auditori per a compondre, en la major rapidesa possible, una obra per a gran orquestra, amb la finalitat de fer un vídeo amb tots els músics tocant l’instrument des de casa. Proposta suggestiva, a nivell sonor digne d’orfebreria, on L’Auditori, un cop més, fa gala de la seva aposta per a la nova creació, deixant de banda el món musical virtual amb propostes fàcils i poc innovadores.

Per dur-lo a terme, de seguida vaig tenir en compte la massa orquestral, la suma d’instruments de l’orquestra que s’anirien agrupant al llarg de l’obra, a fi de poder percebre des de la individualitat fins al gran conjunt. De curta durada (3 minuts), i responent a les necessitats del projecte: efectiva, dinàmica, amb un treball solístic, cambrístic i orquestral, amb moltes capes sonores, i, evidentment, sense traïr el meu estil compositiu. Una partitura gegant per a 70 músics, amb 51 veus independents, on el treball textural es multiplica, fins a un tutti agermanat: de l’interior de les cases a l’exterior de les terrasses i balcons, de la trompeta solista a la gran família, uns músics, confinats, però sobretot, “Confiants”, que surten a l’exterior per tocar per a la seva ciutat.”

Bernat Vivancos

El vídeo de Confiants realitzat per Marc Cuscó combina imatges dels músics tocant des de casa seva amb imatges de la ciutat de Barcelona amb els carrers buits i s’ha compartit a les xarxes amb l’etiqueta #TrobatamblaMúsica. La presentació de Confiants és un avançament de la programació de la temporada que ve que es donarà a conèixer el pròxim 5 de juny i així també aprofiten per transmetre el missatge a la ciutadania que la música seguirà sonant i que aviat tornarà als escenaris.

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 1 comentari

Dia 73: Primera Persona Indoors

La novena edició del Festival Primera Persona s’hauria d’haver celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) aquesta primavera però amb la crisi del coronavirus, s’ha hagut de posposar. De totes maneres els organitzadors s’han reinventat i mantenen una jornada Primera Persona Indoors que es farà virtualment a través del Youtube del CCCB el pròxim dissabte 30 de maig:

18.00 h. : Autòpsia d’un matrimoni: Conversa entre l’escriptora Rachel Cusk i la periodista Anna Guitart.

Rachel Cusk. Imatge: http://www.NewYorkTimes.com

El 2009 el matrimoni de l’escriptora i novel·lista Rachel Cusk es va acabar i el seu món es va fracturar «com un puzle convertit en un munt de peces amb les vores retallades». Cusk, una de les veus més aclamades i originals de la literatura actual, va recollir aquesta experiència en el llibre de memòries Aftermath: On Marriage and Separation (2012). Publicat aquest 2020 en català amb el títol Seqüela (Les Hores) i en castellà amb el títol Despojos (Libros del Asteroide), l’obra és el relat d’una autora i mare de dues filles que observa les seves pròpies reaccions davant la destrucció de la vida tal com l’havia concebut fins llavors. Cusk participa al «Primera Persona Indoors» per explicar, partint de la seva experiència, l’impacte que té un divorci en la vida de les dones, així com les reaccions polèmiques del seu entorn i en els mitjans que ha convertit en matèria literària.

18.55 h. : Jo a la xarxaConversa entre la periodista del New Yorker Jia Tolentino i la també periodista Noelia Ramírez

Jia Tolentino. Imatge: http://www.rollingstone.com

La redactora del New Yorker Jia Tolentino va començar a exposar la seva vida en un blog quan encara era una nena, va participar en un reality show durant l’adolescència i amb trenta anys acabats de fer el seu primer llibre ja apareixia a la llista de lectures favorites de Barack Obama. Avui és una veu incomparable a l’hora d’abordar els conflictes, les contradiccions i els canvis que defineixen el nostre temps. Autora de l’aclamat recull d’assaigs Falso espejo. Reflexiones sobre el autoengaño (Temas de Hoy, 2020) sobre com n’és, de difícil, veure’ns amb claredat en aquests temps que corren, tan propensos a una cultura que gira al voltant del jo-jo-jo, al «Primera Persona Indoors» Tolentino ens parla sobre com, des de debats de gènere o classe, es construeix aquest «jo» a la xarxa, sovint trampós i de vegades tòxic.

Durant la jornada els organitzadors Kiko Amat i Miqui Otero anunciaran la nova data del Festival Primera Persona, que segurament serà a finals d’any.

Bibliografia:

Llibres de Rachel Cusk a la Biblioteca Joan Triadú de Vic

Llibres de Rachel Cusk a l’e-Biblio:

Per saber-ne més:

Rachel Cusk:

Jia Tolentino

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia 72: Centenari Ray Bradbury

Durant l’any 2020 se celebra el centenari del naixement de l’escriptor de llibres de fantasia, ciència-ficció i terror Ray Bradbury (1920-2012).

Gran aficionat al món del còmic i la literatura pulp, el jove Ray no va poder anar a la universitat per motius econòmics però com a gran lector que era des de petit, va suplir aquesta formació acadèmica de manera autodidacta i amb molta lectura a la biblioteca pública de Los Angeles ciutat on es va traslladar a viure la seva família quan era un marrec. I de ben jove va començar a escriure els seus primers relats, que va publicar al recull Dark Carnival (1947).

La seva enorme obra consta de nombrosos relats, novel·les, obres de teatre, guions cinematogràfics i de sèries de televisió, també alguns llibres de poesia i assajos. És especialment conegut pel llibre Cròniques marcianes (1950) un conjunt de contes sobre diferents viatges al planeta Mart i la seva posterior colonització per part dels terrícoles i la novel·la Fahrenheit 451 (1953) on, en un “futur distòpic” el bomber Guy Montag treballa cremant llibres perquè la gent no llegeixi ni pensi per ella mateixa i així sigui manipulable. La censura, el poder repressor i la importància de la literatura són alguns dels temes que tracta la novel·la que descriu una societat esclavitzada pels mitjans de comunicació, els tranquil·litzants i el conformisme.

Durant la seva llarga carrera literària va ser guardonat amb nombrosos premis alguns específics del gènere de fantasia i ciència-ficció però l’any 2007 va merèixer una menció especial del Premi Pulitzerper la seva distingida, prolífica i profundament influent carrera com a un incomparable autor de ciència-ficció i fantasia.” També van destacar:

“Ray Bradbury és una d’aquells estranys individus l’escriptura del qual ha canviat la manera com pensa la gent. Els seus més de 500 treballs publicats – històries curtes, novel·les, obres de teatre, guions cinematogràfics, guions televisius i poesia – exemplifiquen la imaginació Americana en la seva forma més creativa. Una vegades llegides, les seves paraules mai s’obliden. Els seus llibres més coneguts i estimats, Cròniques Marcianes, L’home il·lustrat, Fahrenheit 451 i “La feria de las tinieblas” són obres mestres que els lectors porten amb ells la resta de la seva vides. El seu poder d’atracció constant i atemporal de públic jove i adult ha demostrat que és un dels autors realment clàssics del segle XX – i del XXI.”

Portada de la revista Written by amb motiu dels 90 anys de Ray Bradbury. Il·lustrada per: Lou Romano

Les seves obres han estat una gran influència a la cultura i la literatura dels nostres dies i autors com Stephen King, Margaret Atwood i Neil Gaiman i el director de cinema Steven Spielberg han reconegut ser grans lectors de Ray Bradbury. A Espanya Chicho Ibáñez Serrador va adaptar alguns dels seus relats al mític programa de televisió dels anys 60 Historias para no dormir. I en el seu honor, un cràter de la lluna porta el nom de Dandelion Crater homenatjant la seva obra Dandelion Wine (en castellà es va traduïr amb el títol de Vino de estío).

Amb motiu del centenari del seu naixement hi havia previstos durant tot l’any actes per commemorar aquesta efemèride. Alguns s’han celebrat al món virtual, d’altres han estat posposats.

Destaquem la inclusió d’una nova categoria a Los Angeles Times Books Prizes, el Premi Ray Bradbury per a llibres de ciència-ficció, fantasia i ficció especulativa, que en el seu primer any ha estat atorgat a l’escriptor Marlon James per la novel·la distòpica Black leopard, red wolf. També que està prevista una exposició al CCCB Mart, el mirall vermell, ara posposada per l’any 2021, on es dedicarà una part a l’obra de Ray Bradbury i inclourà objectes proporcionats pel Centre d’Estudis Ray Bradbury de la Universitat d’Indiana (EUA).

Bibliografia:

Obres de l’autor a la Biblioteca Joan Triadú de Vic

Ray Bradbury a l’e-Biblio:

Per saber-ne més:

 

 

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia 71: Assistim al Litterarum digital 2020

Del 28 al 31 de maig se celebra la 13a edició de la Litterarum Móra d’Ebre organitzada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes. La situació excepcional d’aquest 2020 derivada del coronavirus SARS-COV-2 i les mesures de seguretat implementades en les diferents fases de desconfinament ha obligat a l’organització a reinventar-se i apostar per una versió totalment digital, fet que ha comportat que la fira canviï de nom i esdevingui en la Litterarum digital 2020, mantenint les dates ja programades i adaptant tot el programa a aquest nou escenari digital.

Litterarum és una fira professional amb l’objectiu principal d’apropar la literatura catalana a un públic el més ampli possible a través de les diferents disciplines de les arts escèniques: teatre, música, dansa, recitals, titelles o d’altres espectacles multidisciplinaris. Tots aquests espectacles tenen en comú haver estat inspirats en textos d’autors de les lletres catalanes de totes les èpoques, tan clàssics com contemporanis.

Un altre dels objectius d’aquesta fira professional és la de donar visibilitat als artistes i els seus espectacles per tal que es programin en sales i teatres dels territori durant l’any, per aquest motiu hi ha una presència important de programadors i actes només dirigits a aquests.

Per tots aquests objectius i per ser un referent en el camp de la literatura en català per a joves i infants gràcies al Litterarum Petits, aquest passat 2019 la Litterarum Móra d’Ebre va rebre el Premi Nacional de Cultura.

Litterarum digital 2020

Aquesta edició es podrà visualitzar en directe a la web oficial de la fira Litterarum a través de la plataforma Watchity, una plataforma catalana professional de reproducció en línia que permet emetre de forma ràpida i per multicanal en pàgines web, xarxes socials i canals de televisió.

Què hi trobarem?

10 espectacles literaris, de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
2 tastos d’espectacles exclusius per a públic professional.
3 tastos d’espectacles per a escolars i públic familiar.
5 taules rodones i debats.
3 sessions amb recomanacions de llibres.
11 escriptors en els espectacles literaris

Dins les activitats destacades del Litterarum hi trobem el Litterarum Petits i la Fira del llibre ebrenc, dues activitats que són i han sigut els eixos principals d’aquesta fira. D’altra banda, la programació professional inclourà trobades amb programadors i artistes acreditats, tastos d’espectacles i debats d’accés exclusiu.

Pel què fa al Litterarum i el Litterarum petits, el públic general podrà gaudir de tastos de fins a 30 minuts d’espectacles per adults i de programació familiar i en la Fira del llibre ebrenc, que enguany celebra la seva 17a edició, es faran recomanacions de llibres d’autors del territori així com també debats sobre el món del llibre i la literatura de les Terres de l’Ebre articulades per llibreters, bibliotecaris o altres artistes del territori.

En aquesta edició en seran protagonistes el poeta Josep Carner i l’escriptor Joan Perucho, dos autors dels quals se celebra el cinquantè aniversari de la mort i el centenari del naixement, respectivament i que seran un dels punts centrals en els parlaments de la inauguració d’aquest certamen.

La resta d’escriptors en què es basaran els espectacles són: Carles Duarte, Pep Coll, Joan Amades, Rafa Gomar, Mercè Climent, Gràcia Jiménez, Blai Bonet, Carme Riera i Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)
D’entre totes les activitats relacionades amb els dos escriptors homenatjats, destaquem les següents activitats en obert per públics diferents:

Divendres 29 de maig

12.00 h. Litterarum PETITS. TAST Espectacle · MÚSICA
Bestiari, de Gemma Abrié i Manu Sabaté (a partir de textos de Josep Carner)
Per saber-ne més: Tast de Bestiari

20.00 h. Litterarum. TAST Espectacle · POESIA
Lectura i comentari de fragments del Nabí, de Víctor Obiols (a partir de textos de Josep Carner)
Per saber-ne més: Tast de Nabí

Diumenge 31 de Maig

11.00 h. Litterarum PETITS. TAST Espectacle · TITELLES
Botànica oculta, d’Arnau Colom (a partir de textos de Joan Perucho)
Per saber-ne més: Tast de Botànica oculta

Us convidem a descobrir la programació d’aquesta edició digital i a fer-vos-en partícips d’aquests espectacles per a grans i petits, sense sortir de casa.

Per saber-ne més:

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia 70: Veiem el musical Verdaguer Ombres i maduixes

Amb motiu de la clausura de Vic Capital de la Cultura Catalana 2016 (VICCC 2016) es va estrenar un musical dedicat a l’obra de Jacint Verdaguer, Verdaguer, ombres i maduixes. Una idea original de Pere Tió i Pep Paré, responsables del llibret i amb música d’Arnau Tordera d’Obeses que van convertir alguns textos i poemes del poeta de Folgueroles en una òpera rock dirigida per Antoni Font Mir i Pep Paré. L’obra contraposa un Verdaguer jove (interpretat per Arnau Tordera), abans que sigués capellà amb un Verdaguer vell (interpretat per l’actor Ferran Frauca), més savi però desenganyat de la vida.

Al musical trobem l’adaptació d’alguns textos de L’Atlàntida, Lo niu dels meus amors, Lo roser del mas d’Heures, Maduixes i móres, alguns textos autobiogràfics i alguns poemes inèdits dels últims anys.

Estrenat al Teatre Atlàntida de Vic amb una coproducció de la Fundació Verdaguer, l’Ajuntament de Vic i el L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques, també es va poder veure al Teatre Romea de Barcelona i va anar de gira per tot Catalunya amb molt d’èxit i excel·lents crítiques.

Ara, amb motiu dels 175 anys del naixement del poeta de Folgueroles podeu gaudir del musical Verdaguer ombres i maduixes gratuïtament a través de Youtube.

Per saber-ne més:

 

 

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia 69: L’Estilita d’Uri Costak, protagonista de la trobada virtual De paraula

La novel·la curta L’Estilita d’Uri Costak és la protagonista de la pròxima trobada virtual organitzada per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona dins el cicle De paraula. Diàlegs d’autors i llibreters.

Serà demà dilluns, 25 de maig de 2020 a les 18:30 h. a través d’Instagram amb la participació de l’autor Uri Costak i Dolors Olmedo de la Llibreria La Gralla de Granollers.

Imatge: Uri Costak vist per Josep Losada a El Punt Avui

Es tracta de la primera novel·la de l’autor Uri Costak (Barcelona, 1973-  ) publicada l’any 2019 en català per Ara Llibres i que ja ha estat traduïda al castellà (a l’editorial Destino) i al serbi. L’autor és periodista i professor a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Escola Elisava i ha estat director creatiu a diverses agències de publicitat.

 

Costak, Uri. L’estilita. Barcelona: Ara Llibres, 2019. Col. Amsterdam; 168. 146 pàgs.

Un bell al·legat sobre la llibertat, la convivència i la fascinació per les vides dels altres.

Quan un llamp fa esclatar l’estàtua eqüestre del comte Italo Rodari, l’estupefacció i el temor s’apoderen del petit poble francès de Gyors de la Montagne. Sense la seva principal atracció, els turistes s’esvaeixen. I aleshores ocorre un fet insòlit: un rodamon desconegut s’enfila a la columna amb l’objectiu de quedar-s’hi tot el temps que l’hi permetin. L’alcalde Laville i el seu conseller Serge hauran de decidir què fer-ne, de l’estilita i de la seva sorprenent petició. El món els mira.

L’estilita ens mostra el viatge interior d’un home que, compromès amb la seva cerca íntima de coneixement, prendrà els camins més inesperats. Un oasi de lectura en temps frenètics.

En un món on tot anava ràpid… un home va decidir parar.

 

Argument a la contraportada

Una novel·la curta que, sota una aparent senzillesa, ofereix moltes lectures diferents. Un homenatge a Italo Calvino (a El baró rampant un personatge s’enfila a un arbre per no baixar-ne mai més) i a les històries de Gianni Rodari, en una obra que a través d’un fet accidental que sorprèn a la població fictícia de Gyors de la Montagne vol reflexionar sobre el respecte i la convivència en un món totalment incert. Si no l’heu llegit encara, és un moment especialment encertat per fer-ho.

Per saber-ne més:

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia 68: Visitem virtualment la Casa Museu de Frida Kahlo.

Museu Frida Kahlo

Avui us proposem visitar, virtualment, la Casa Museu de Frida Kahlo, coneguda com La Casa Azul.

Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón (Coyoacán, Ciutat de Mèxic 1907-1954) coneguda arreu com a Frida Kahlo va ser una de les artistes mexicanes més icòniques del s. XX. Les seves pintures, amb elements expressionistes i surrealistes, tracten temes populars i autobiogràfics, molt influenciades per l’art popular mexicà indígena. La seva obra pictòrica està formada per unes 150 obres, moltes de les quals són autoretrats que reflecteixen els diferents moments de la seva vida. Un greu accident en un autobús quan tenia 18 anys li va suposar una llarga convalescència, més de 30 operacions i un dolor físic i patiment psicològic que va suportar la resta de la seva vida, però també va fer que es bolqués en la pintura. Un any després d’aquest gravíssim accident va pintar el seu primer autoretrat (1926), una constant a la seva obra i on reflectia els seus sentiments.

Autoretrat de Frida Kahlo, 1926

L’any 1929 es va casar amb el pintor Diego Rivera que va influir-la molt artísticament i políticament però també amb qui va mantenir una relació tempestuosa que va acabar en divorci al cap de 10 anys per casar-se de nou un any més tard. L’any 1939 va exposar a París i un autoretrat seu va ser el primer quadre d’un artista mexicà adquirit pel Museu del Louvre (actualment es troba exposat al Centre Pompidou) i allà va entrar en contacte amb els intel·lectuals i artistes de l’època que li van demostrar una gran admiració: Picasso, Kandinsky, André Breton o Marcel Duchamp, per citar-ne alguns.

Durant la dècada dels anys quaranta, amb el seu marit es van traslladar-se a viure una temporada als Estats Units i allà Frida Kalho va fer diverses exposicions de la seva obra als principals museus del país com el MOMA, Institut d’Art Contemporani de Boston o el Museu d’Art de Filadèlfia.

Autorretrat amb collaret d’espines. 1940

L’any 1953 es va organitzar l’única exposició individual de l’artista a Mèxic però en aquell moment el seu estat de salut era molt delicat. Per assistir a la inauguració es va instal·lar en un llit d’hospital al centre de la galeria i va gaudir d’allò més de l’acte, parlant amb els assistents, explicant acudits, cantant… Va ser un èxit rotund.

Va morir l’any 1954 després d’agreujar-se els seus problemes de salut, el que va suposar l’amputació d’una cama, caure en una greu depressió, alguns intents de suïcidi i molt de dolor i patiment.

L’any 1958 la casa on va néixer i morir Frida Kahlo al barri de Coyoacán de Ciutat de Mèxic es va convertir en un museu dedicat a la seva vida, la seva obra i l’univers creatiu que sempre la va acompanyar. Les seves cendres es conserven a La Casa Azul juntament amb un dels últims quadres que va pintar i on es pot llegir la frase: Viva la vida. Frida Kahlo, Coyoacán, 1954 México.

Després de caure un temps en l’oblit, la seva vida i la seva obra va recuperar el ressò internacional, especialment a partir dels anys 80 i 90 i va tenir una gran influència en artistes contemporanis internacionals com Madonna, la seva figura es va convertir en icona del feminisme per la seva independència, lluita i rebel·lia, es van escriure diverses biografies de Frida Kahlo i fins i tot es van fer pel·lícules de la seva vida.

Per saber-ne més:

 

 

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Dia 67: Sota terra : una lectura per a espeleòlegs de la vida i de l’ànima

Robert Macfarlane. Sota terra : un viatge a les profunditats del temps. Trad. Alexandre Gombau. Barcelona : Angle, 2020. 544 p. Col. Inspira, 76

Llegir Sota terra pot canviar la nostra manera de comprendre i d’estar al món : acompanyant l’autor cap els interiors de l’escorça de la Terra fem un viatge al passat, al present i al futur del planeta i de la humanitat. Segurament, per la seva densitat, intensitat i suggestió serà un d’aquells llibres als quals voldrem tornar… per llegir amb la calma que recomanava Erasme de Rotterdam.

No és en va que Robert Macfarlane li ha dedicat sis anys i mig : l’ha escrit a partir d’experiències viscudes, seguiment d’articles científics, rastreig d’arxius, de biblioteques, capbussat en el contrast amb col·legues, científics, alumnes i diversa gent d’arreu del món. El fruit n’és aquest magnífic repàs de les interioritats del què coneixem que hi ha sota terra, en un constant anar i venir de la foscor a la llum, de l’interior a l’aire lliure, de la ignorància al coneixement.

Estructurat en tres parts, cadascuna d’elles precedida d’una cambra o invitació a la lectura, Robert Macfarlane ens porta a onze espais subterranis, sempre guiat per persones profundament coneixedores dels llocs explorats. Visitarem jaciments mortuoris de fa deu mil anys, la xarxa subterrània de la ciutat de París, una mina de sals sota el mar on també s’hi investiga l’univers, una espectacular glacera a Greenlàndia amb els seus molins o forats, el carst del riu subterrani Reka o Timavo, el sistema de coves i dolines als Alps Julians (amagatall dels contendents en les dues guerres mundials del passat segle), les remotes coves àrtiques a Noruega amb pintures rupestres, el bosc urbà londinenc d’Epping amb la investigació de la seva xarxa fúngica, un cementiri nuclear a cinc-cents metres de fondària a Finlàndia, el maelström a les costes noruegues on la pesca del bacallà lluita contra les prospeccions petrolíferes … Una vegada i una altra ens endinsarem a l’interior de cavitats, coves, traspassant portes on diu ‘prohibit passar’, encuriosits per on arribarem i què trobarem; una recomanació, però : quan patiu per l’autor, penseu que a hores d’ara és ben sa i estalvi havent fet, entre d’altres coses, clubs de lectura confinats a les xarxes socials.

Però sí, hi ha moments molt angoixants:

«Vull cridar, però no és recomanable; vull retrocedir, però no puc; per tant, continuo avançant centímetre a centímetre, amb pols de pedra a la boca, esgarrapant l’aspra roca amb els dits, arrossegant la motxilla al darrere, enmig del silenci i la remor dels trens creixent i disminuint, la respiració treballosa i les palpitacions al cor».

Es pot continuar unes ratlles més enllà o xiular mentre es llegeix en diagonal tancant els ulls a estones.

Robert Macfarlane té l’habilitat d’apropar el lector a la més gran diversitat de coneixements i d’investigacions científiques, sense perdre el rigor i sense deixar de petja la profunda imaginació, la tenacitat dels investigadors, cadascú en la seva especial idiosincràcia, amb els científics ‘tocats del bolet’ que fan coses aparentment estrambòtiques com ara afaitar borinots o llençar ànecs de plàstic en corrents d’aigua del glaç. En tot moment es fa palesa la consciència del propi cos humà en l’univers i dels reptes mediambientals de la humanitat, una vegada encetada l’època de l’antropocè, amb els residus nuclears i la producció de plàstics que acaben sent material geològic.

No us el perdeu, és un llibre profitós per a científics i profans per la diversitat i amenitat dels temes tractats; l’autor gasta una erudició amable que convida a conèixer i aprofundir molts de temes fascinants. Les sensacions inquietants sobre el temps hi sovintegen, amb les contínues reflexions arrel de les seves vivències, lectures, contrastos amb els seus guies: «de vegades, en la foscor, es pot veure més clarament» o que «els humans també som éssers minerals» o sobre el caire ideològic dels estudis científics o que el temps geològic regeix el temps subterrani, per exemple. Sota terra també pot ser una amena invitació a la lectura d’articles científics, sí, però també a la bona literatura, com ara E.A. Poe, Ursula K. Le Guin o Walter Benjamin.

Llegim Sota terra, doncs, amb aquella calma que hem esmentat i amb la prevenció que es poden passar moments de claustrofòbia, sobretot en aquest temps de confinament i de desconfinament. Però després del terror, arriba l’entusiasme. Paga la pena.

L’autor

Robert Macfarlane (Halam, Anglaterra 1976) és actualment professor a Cambridge, a l’Emmanuel College. Ha escrit obres sobre naturalesa, paisatge i senderisme, havent obtingut nombrosos reconeixements, com ara el premi E.M. Forster l’any 2017. Entre d’altres, ha escrit:

En aquest temps de pandèmia, Robert Macfarlane no ha parat, és clar, i ha proposat de manera reeixida un club de lectura als seus seguidors arreu del món mitjançant la xarxa social Twitter (Robert Macfarlane a Twitter : @RobGMacfarlane) : un petit llibre de culte per els amants del retorn a la vida humana més imbricada en la pura naturalesa : es tracta de The Living Mountain de Nan Shepard, publicat a casa nostra per l’editorial de la Bisbal d’Empordà Sidillà: La muntanya viva. Un llibre que també tenim deler de llegir, si pot ser sota una bona ombra lluny de qualsevol fressa mecànica… «Una muntanya té una part interior» hi va escriure l’autora Nan Sheperd.

A la xarxa trobareu vàries entrevistes amb l’autor, com la següent arrel del llibre Underland:

Aprofitem per recordar-vos que a la comarca d’Osona hi ha dues biblioteques amb sengles fons especialitzats en muntanyisme : Fons de senderisme, excursionisme i viatge a la Biblioteca Antoni Pladevall de Taradell i el Fons especialitzat en Muntanya i Excursionisme a la Biblioteca Dos Rius de Torelló.

Hi trobareu revistes, mapes, guies, llibres de viatges, d’orientació, etcètera … i l’expertesa de les bibliotecàries.

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia 66: Practiquem anglès amb un clàssic de Tennessee Williams

La National Theatre és la companyia nacional de teatre anglesa creada el 1963. El seu primer director i l’impulsor principal va ser el conegut actor Laurence Olivier.

En temps de confinament pel coronavirus i amb els teatres tancats arreu del món, aquesta companyia de teatre anglesa ens ofereix el National Theatre at home, que permet veure gratuïtament i per streaming a Youtube algunes de les obres que s’han interpretat en els seus escenaris.

Avui mateix, a partir de les 19:00 h. es podrà veure A streetcar named desire (Un tramvia anomenat desig) un clàssic de Tennesse Williams estrenat a Broadway el 1951 amb Jessica Tandy com a protagonista.

A la versió que ens ofereix la National Theatre, Gillian Anderson (coneguda per interpretar el personatge de Dana Scully a Expediente X) interpreta el paper de Blanche DuBois i l’acompanyen Vanessa Kirby i Ben Foster en els papers de la seva germana i el seu cunyat.

A la Biblioteca Joan Triadú trobareu disponible, quan obrim les portes ben aviat, l’edició en català d’aquest clàssic de Tennessee Williams editat per Adesiara i traduït per Joan Sellent:

Blanche DuBois, filla d’una família de rics terratinents d’un poble del sud dels Estats Units, arriba a un dels barris més degradats de Nova Orleans, on la seva germana petita viu miseriosament amb Stanley Kowalski, un rauxós immigrant polonès de maneres rudes i tracte bestial. Aquesta visita, que inicialment ha de durar pocs dies, es converteix en una bomba de rellotgeria que acaba esclatant de forma brutal, tot desemmascarant els deliris, les misèries, les mauleries dels personatges i, per extensió, la realitat més crua i els vicis més recòndits de bona part de la societat nord-americana.

De la contraportada del llibre

Podeu accedir a l’obra del National Theatre gratuïtament a partir de les 19:00 h. i estarà disponible durant una setmana aquí ↓:

Per les properes setmanes la National Theatre at home té previst oferir:

  • This house. Una comèdia sobre els polítics britànics dels anys 70. Disponible del 28 de maig al 4 de juny.
  • Coriolanus. Tragèdia de Shakespeare sobre la manipulació i l’enveja en la política a l’antiga Roma. Interpretada per Tom Hiddleston. Disponible del 4 a 11 de juny.
Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia 65: Descobrim la natura de proximitat

Fase 1 de desconfinament.

Podem sortir a fer passejos i esport dins el nostre municipi. El temps de confinament ens ha portat moltes ganes de sortir de casa i poder esbargir-nos a l’aire lliure. Potser aquest temps engabiats hem après a mirar la natura del nostre entorn d’una altra manera. Que els ocells canten més? Potser si. O potser no ens hi havíem fixat abans. Una nova mirada que també fa que ens fixem en els arbres que durant el mes de maig tenen d’un verd molt intens i que les flors esclaten.

Per aquest motiu avui us volem recomanar alguns llibres i recursos que us ajudin a conèixer millor aquesta “natura de proximitat“. I també saber-ne les seves propietats. Esperem que us sigui útil.

A l’e-Bibilo:

I un parell de novel·les:

A la Biblioteca Joan Triadú:

Per saber-ne més:

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari