Sota el títol de Viatges Literaris estrenem un cicle de guies on viatjarem a diferents països a través de les seves novel·les, guies de viatges, música, cinema i fins i tot algun conte o recepta.
EEUU (Maig 2012)
”I, després, l’aigua. La ciutat de Nova York es troba sobre l’aigua, està literalment voltada d’aigua: els dos braços del Hudson, Long Island Sound, l’estuari, les taques d’aigua de les terres baixes de New Jersey i l’oceà. Nova York és una ciutat lacustre, posada entre espais d’aigua.”
”Els minarets de Santa Sofia i de Sultanahmed es retallaven en un cel prim i irisat. A l’avinguda del basar encara hi havia prou trànsit: bastaixos, mules i geníssers s’apressaven a retirar-se, abans de l’ocàs…”
”El mar está tan liso y azul que las nubes parecen hundirse en él. Planeando a través de sus reflejos Fox se siente más ligado al mar que a la tierra, mientras entra en la laguna. Nada se mueve en la orilla de White Point…”
“I vet aquí que has arribat a la vila de Wuyi, a aquest carrer amb l’empedrat profundament marcat per les rodes dels carretons, i de cop i volta et veus transportat a la teva infantesa…”
“Coneixia bé l’illa: l’havia recorregut tota, altres vegades, a peu, i n’havia fet la volta a vela. Li agradaven especialment alguns racons amb olivets, aspres i pedregosos; feien olor de sal i de menta d’aigua, hi petaven tots els vents…”
“Des d’allí s’albirava la plana i es podia veure els pastors guardant els ramats; també es veia la mar i les barques anant i venint de llarg de la costa: era aquest un dels atractius d’aquell jardí de delícies…”
“Luego levantó la niebla y hubo una serie de días despejados. El río relucía y centelleaba al sol de mediodía. Cometas rojas y amarillas se remontaban en el límpido cielo azul. Aparecieron niños en los ghats, los desiguales peldaños de adoquines…”
“Es en aquests dies de la tardor avançada –voltants de Tots Sants- que París té, per un home del sud –o del Mediterrani com sóc jo- un encant característic i extraordinari. Es la primera tardor que passo a Paris…”
“Entre los célebres jardines rocosos de Kioto están los del Templo del Musgo, los del Pabellón de Plata y el de Ryoanji, este último tal vez exageradamente famoso, si bien puede decirse que materializa la esencia misma de la estética zen.”
“Esperaron al taxi frente al Big Ben, el puente y el río. Al anochecer, Londres es más bonito que de día, y es raro que llueva. El cielo se tiñe con el color del crepúsculo y es como si se convirtiera en un campo de amapolas.”
“Deberemos salir de la plaza por su lado norte y navegar por el bazar, a la busca de ese mercadeo que nos transporta al Oriente de siempre. En las estrechas calles cubiertas y en las plazoletas cerradas con cúpulas…”
“Apenas amanece, te me apareces posada sobre el Tajo como una ciudad que navega. Es natural: cada vez que me encuentro en alturas desde las que creo abarcar el mundo, en la cima de un mirador o sentado en una nube, te veo ciudad-nave, barca con calles…”
“Però també podeu pujar al terrat i veure tots els terrats de la ciutat d’un sol cop d’ull. Tot és pla i el conjunt escalonat magnífic. Sembla com si per aquí dalt poguéssiu recórrer tota la ciutat. Els carrerons no són obstacle, no es veuen, i arribeu a oblidar que existeixen. Les muntanyes de l’Atlas resplendeixen molt a prop i podríeu pensar que són els Alps si la llum aquí no fos més brillant i si no hi hagués tantes palmeres entre les muntanyes i la ciutat.”