Ressenyes de llibres sobre Salut Mental

El dia 10 d’octubre es celebra el Dia Mundial de la Salut Mental amb l’objectiu de donar a conèixer les malalties mentals, sensibilitzar la població respecte la problemàtica d’aquests trastorns i reivindicar els drets de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.

Com cada any, les Biblioteques d’Osona donem suport a Osonament en la difusió d’aquest tipus de malalties, organitzant diferents actes que permetin augmentar el coneixement dels trastorns mentals i conscienciar la població sobre les malalties mentals, contribuint a evitar l’estigmatització de les persones que pateixen aquest tipus de malaltia. Durant tot el mes d’octubre, la Biblioteca Joan Triadú, igual que la resta de Biblioteques d’Osona, realitza una mostra de documents que recull llibres que tracten de les malalties mentals.

Any 2021

Enguany el lema escollit per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental és Salut mental en un món desigual en referència als efectes que la pandèmia ha tingut en el benestar emocional de la població i l’empitjorament de la qualitat de vida de les persones i famílies que ja tenien problemes de salut mental abans de la Covid-19. Des d’Osona, també s’ha volgut posar el focus en els joves, que han patit especialment els efectes de la pandèmia.

Us oferim una selecció dels llibres que tracten els trastorns mentals i que es poden trobar a la Biblioteca Joan Triadú de Vic: 

Batalla, Montse; Dominguez, Xevi. Manicomio: una historia real. Barcelona: Ediciones La Cúpula, 2020. 168 pàg. (C Bat)

Cada 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental per tal de donar visibilitat a les malalties mentals i lluitar contra l’estigmatització que pateixen aquestes persones. Manicomio, tal com indica el seu subtítol, és una història real i colpidora que reflecteix clarament el missatge d’aquesta efemèride anual i que ho fa de manera brillant a través de la novel·la gràfica. 

La Clara, una noia universitària de 19 anys amb una vida totalment normal per la seva edat comença a patir insomni, cansament i falta de concentració. Un dia s’aixeca i quasi no pot ni parlar. L’ingressen immediatament en un hospital psiquiàtric sense un diagnòstic clar i pateix un tracte molt poc humà i de dubtosa professionalitat per part de metges i infermeres durant més d’un mes. 
Una llarga odissea de psiquiatres fins a arribar al diagnòstic i medicació correctes és el que ens relata la part final d’aquesta novel·la gràfica. 

Manicomio és l’obra autobiogràfica de la Montse Batalla on denuncia el tracte injust i cruel que va rebre en el seu ingrés per part del personal d’un hospital psiquiàtric i el mal diagnòstic sofert. Les imatges en blanc i negre dibuixades per XeviDom són molt gràfiques i descriptives i fan que l’obra tingui un ritme ràpid, alhora que accentuen el seu dramatisme. Una gran obra feta a quatre mans que ha estat creada al ritme de la seva autora i que ha tardat 8 anys en veure la llum. 

Montse Batalla i Xevi Domínguez, conegut com a XeviDom, formen l’equip creatiu al davant d’Estudi XeviDom, un estudi dedicat a la il·lustració personalitzada fent auques, caricatures, contes personalitzats clàssics, contes fets a mida, murals, retrats, arbres genealògics, etc. El 2010 el còmic Conviure, amb guió de la Montse i les il·lustracions d’en XeviDom va guanyar el premi de còmic Serra i Moret

Per saber-ne més:


Vilallonga, Anna Maria. Els dits dels arbres. Alzira: Edita Bromera, 2020. 152 pàgs. (N Vil)

La Irene, la protagonista, acaba de sortir del centre on tracten trastorns mentals després de dos anys d’internament. Per poder adaptar-se a la seva nova vida, de tornada al món real i, aconsellada pel seu psiquiatre a mode de teràpia constructiva, escriu les seves pors, la ràbia, els dubtes i els atacs a la realitat i a ella mateixa, en uns quaderns.

És a través d’aquest diari com Anna Maria Villalonga ens narra en primera persona un viatge per la ment torturada i malalta de la Irene. L’autora ens fa el retrat d’una persona solitària, sense amigues; una persona que per la seva condició de malalta mental és exclosa de la societat, i és que, desgraciadament, encara hi ha massa perjudicis i massa estigmatització amb la gent que pateix aquest tipus de malalties.

La malaltia mental es presenta sense pudor i sense estigmatitzar-la i la mirada irònica hi exerceix un paper cabdal.

Entre les línies escrites per la protagonista descobrirem quina és la seva historia i què és el que l’ha dut a tenir el que té.

Villalonga també ens parla de temes del seu univers literari com la vida i la mort, les complicades relacions familiars i la creativitat que ens demostra que ens pot salvar de caure als abismes més profunds i ens aferra a viure el present de la manera que sigui.

Un títol metafòric per a un text que, tot ell, conforma una novel·la al·legòrica. Una lectura intensa, punyent i dolça.

Per saber-ne més:



Hustvedt, Siri. La dona tremolosa. La història dels meus nervis. Barcelona: Edicions 62, 2020. (616.8 Hus)

Un dia l’escriptora Siri Hustvedt, mentre llegia una elegia pel seu pare mort feia un any, va començar a tremolar; si bé les convulsions no l’hi impedien llegir, els nervis es van apoderar de tot el seu cos en forma de tremolors a les cames, els braços i la resta del cos. A partir d’aquell dia va començar a visitar psicòlegs i psiquiatres a la recerca d’una resposta. Un cop estabilitzada, el diagnòstic d’una malaltia o d’un trastorn mental és el que primer busca la persona afectada, però en tot diagnòstic encara hi ha una “zona de penombra” perquè la ment humana possiblement sigui el racó més desconegut de l’univers. Des de llavors el tema de les relacions entre el cos i la ment ha estat una constant en l’obra de l’autora nascuda a Minesotta el 1955.

Moltes vegades la nostra relació amb aquest tipus de problemes ens motiva a involucrar-nos-hi de forma més activa, aquest va ser el cas de Siri Hustvedt que entre altres accions realitza un programa d’escriptura creativa a la Clínica de psiquiatria Payne Whitney de l’Hospital Presbiterià de Nova York. Escriure és una activitat que pot ser útil per connectar la nostra ment amb el nostre interior; escrivint explorem els nostres problemes que a vegades és on neixen els trastorns; fins i tot escriure ficció, diu l’autora, és una manera d’explorar les nostres realitats emocionals. 

Un dels exercicis que proposa Hustvedt en els seus cursos és el d’escriure un relat, frase o el que sigui amb l’inici de Recordo... “Recordo l’olor del forn quan la mare feia galetes”. Evocar el passat ens connecta amb el nostre ésser interior. Un altre aspecte del que parla en el seu llibre l’autora nord-americana és que ella anomena narrativa mèdica. Moltes vegades els metges, acostumats al materialisme biològic, utilitzen un llenguatge molt especialitzat que fa difícil la comprensió dels informes i diagnòstics als afectats, per això demana un altre tipus de narrativa més acord amb les expectatives dels pacients.

Altres llibres de Siri Hustvedt:


Micaló Rebaque, Dídac. Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestes. Barcelona: Associació Bipolars de Catalunya, 2012. Il.: Roger Ballabrera. (I** Mic)

El tema que tracta Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres és especialment difícil d’explicar als nens i nenes: el trastorn bipolar.

L’obra, narrada en primer persona pel nebot del malalt, té l’encert de mostrar dues actituds simptomàtiques de les persones que pateixen aquesta malaltia mental, una és l’excés d’extraversió, que pot arribar a fer por i espantar els altres, i l’altra és la depressió, que sovint els confina al llit i els aïlla de la resta del món.

En aquesta obra hi juguen un paper molt important les il·lustracions, ja que a través dels gestos i les expressions s’evidencia de forma delicada i sense estridències les escenes, moltes vegades compromeses.

Des de l’Associació de Bipolars de Catalunya consideren que aquest conte pot ser una bona eina per donar a conèixer, d’una manera tranquil·la i sense estigmes, aquesta malaltia.

Així doncs, la suma de la manera com el nen protagonista explica les experiències que viu amb el seu tiet afectat pel trastorn i les il·lustracions del conte, plenes de color i de detalls, converteixen la lectura en un viatge emotiu, divertit i ple de màgia.

Al final del llibre s’inclouen unes fitxes pedagògiques per als infants i unes recomanacions pels adults que poden servir de guia per explicar, aprofundir i entendre millor el trastorn bipolar.


Lorente, Anabel. True story. Lleida: Pagès editors, 2021 (JN Alo)

Un recull de veus silenciades en històries il·lustrades per la mateixa autora i escrit tal com ens expressa al principi “En un moment en què vaig sentir que podia acabar amb la meva vida vaig voler, almenys, compartir aquestes històries plenes de coratge per tal que totes aquelles persones que pateixen se sentissin acompanyades.”

Són petits textos, alguns de poc més d’una pàgina, que posen damunt de la taula temes que massa vegades passen per alt a la societat. És un viatge per un seguit d’històries, experiències i anècdotes demolidores que transpiren veritat, siguin reals o no.

Temes com la violència de gènere, el feminisme, l’abús, la relació amb el propi cos, les cures de la llar, la desigualtat, el suïcidi, la salut mental… conformen un llibre diferent, atrevit i amb la clara voluntat d’interpel·lar el lector.

Segons Lorente “els problemes de salut mental són part d’una realitat molt cruenta, que ens afecta a tots i que té un estigma gegant” i afegeix que “el nombre de suïcidis, per exemple, és major que els accidents de cotxe i tots estem mentalitzats que ens hem de posar el cinturó i respectar els límits de velocitat, però no sabem què fer per a prevenir el suïcidi.”


Carrère, Emmanuel. Ioga. Barcelona: Anagrama, 2021  (N Car)

En aquesta obra Carrère dóna a conèixer un dels seus llibres més paradoxals, on conviuen la desolació i el renaixement personal.

L’argument de Ioga queda resumit en el primer paràgraf intitulat L’arribada, quan l’autor ens diu: “Com que per alguna banda ha de començar el relat d’aquests quatre anys durant els quals he provat d’escriure un llibret somrient i subtil sobre el ioga, m’he enfrontat a coses tan poc somrients i subtils com el terrorisme gihadista i la crisi dels refugiats, he caigut en una depressió melancòlica tan forta que em van haver d’internar quatre mesos a l’hospital de Sainte-Anne…”.

El resultat és l’expressió descarnada de les flaqueses i els turments humans, una immersió en els abismes personals mitjançant l’escriptura. Com diu l’autor “passar per totes aquestes experiències ha fet possible el llibre. Escriure és una manera de demostrar-nos que no es perd tot. En aquest sentit, les victòries són tan importants com les derrotes.”

Una novel·la escrita en primera persona a cavall entre l’autobiografia, l’assaig i la crònica periodística que ha estat la novel·la escollida aquest any pel Club de lectura de Salut Mental amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental i que es va comentar de manera conjunta pels Clubs de lectura de la comarca d’Osona el passat 13 de desembre al Teatre Municipal de Manlleu.