Ampliació de serveis a Biblioteca Joan Triadú de Vic

Després de les restriccions decretades per la Generalitat de Catalunya per combatre la pandèmia de Covid-19, la Biblioteca Joan Triadú de Vic amplia els seus serveis:

HORARI

  • Dilluns: De 15:00 h. a 20:00 h.
  • Dimarts: De 10:00 h. a 14:00 h. i de 15:00 h. a 20:00 h.
  • Dimecres: De 10:00 h. a 14:00 h. i de 15:00 h. a 20:00 h.
  • Dijous: De 10:00 h. a 14:00 h. i de 15:00 h. a 20:00 h.
  • Divendres: De 10:00 h. a 14:00 h. i de 15:00 h. a 20:00 h.
  • Dissabte: De 10:00 h. a 14:00 h.
  • Diumenge i festius: Tancat

Amb motiu de la pandèmia de Covid-19, caldrà seguir les següents mesures especials de seguretat i higiene:

  • La Biblioteca romandrà tancada de 14:00 h. a 15:00 h. per neteja i desinfecció de l’espai.
  • Limitació d’aforament: Sala d’adults 32 persones. Sala infantil: 7 persones.
  • Cal portar mascareta.
  • Abans d’entrar, cal netejar-se les mans amb el gel desinfectant que trobareu al vestíbul de la Biblioteca. També en trobareu de disponible en diferents punts de la sala.
  • Els documents prestats hauran de passar una quarantena de 48 hores.
  • Els documents consultats a sala també cal que passin una quarantena de 48 hores. Després d’utilitzar-los, no els torneu al seu lloc. Podeu deixar-los a sobre les taules o als carros.
  • Si voleu, podeu demanar cita prèvia en aquest formulari per agilitzar les vostres gestions.
Publicat dins de Notícies | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Club de lectura en francès: Le vie devant soi de Romain Gary (Émile Ajar)

Durant el mes de març els participants del Club de lectura en francès llegiran el llibre Le vie devant soi de Romain Gary (Émile Ajar).

Un cant a favor de la solidaritat entre els oblidats.
La vida al davant és la tendra història dels marginats explicada a través dels ulls de Momo, un nen àrab que viu a la pensió de la senyora Rosa, una vella exprostituta jueva, supervivent d’Auschwitz, que acull fills esgarriats en un suburbi de París.
Romain Gary ens descriu un sòrdid mosaic humà -jueus i àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos- on Momo fa el seu aprenentatge vital. Amb el seu registre adolescent denuncia el racisme i el materialisme i fa una reflexió sobre la vellesa, la soledat, l’eutanàsia. La vida al davant, que va guanyar el premi Goncourt, sorprèn per la seva actualitat, plena d’ironia, ingenuïtat i amor.

(Text de la contraportada dels llibres)

Les persones interessades en participar en aquest club de lectura ja poden passar a recollir el llibre a la Biblioteca. També es pot reservar cita prèvia en aquest enllaç.


A causa de les restriccions per la pandèmia de Covid-19 no es farà la trobada del Club de lectura en francès. Els participants podran fer les seves aportacions i comentaris de manera virtual a través de correu electrònic.

 

 

 

 

Publicat dins de Activitats, Club de lectura en francès | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Club de lectura en anglès: The Shape of water de Guillermo del Toro i Daniel Kraus

A la trobada del Club de lectura en anglès del mes de març comentarem el llibre The shape of water de Guillermo del Toro i Daniel Kraus.

El visionari cineasta Guillermo del Toro i el reconegut autor Daniel Kraus combinen el seu extraordinari talent en una història d’amor tan commovedora com fascinant.

La forma de l’aigua està ambientada a la ciutat de Baltimore durant la Guerra Freda, al centre d’investigació aeroespacial Occam, on fa poc hi ha arribat un ésser tan extraordinari com potencialment valuós: un home amfibi capturat a l’Amazones. A partir d’aquí ens trobem amb una emotiva història d’amor entre aquest ésser i una de les dones de fer feines d’Occam, que és muda i es comunica amb la criatura mitjançant llenguatge de signes.

Desenvolupada des del primer moment com un llançament trencador i simultani — una mateixa història recreada per dos artistes en els mitjans independents de la literatura i el cinema –, La forma de l’aigua mescla fantasia, terror i gènere romàntic per crear un relat que esdevé tan trepidant sobre el paper com a la gran pantalla.

(Sinopsi del llibre)

Guillermo del Toro (Guadalajara, Mèxic; 1964 – ) és escriptor, guionista i director de cinema. Amb la pel·lícula The shape of water, que es va estrenar a finals de 2017 va guanyar els principals premis cinematogràfics d’aquell any: Lleó d’or a la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Venècia (2017); 13 premis Oscar de l’Acadèmia Nord-Americana de Cinema entre ells millor direcció, millor pel·lícula i millor banda sonora; Globus d’Or al millor director i a la millor banda sonora i 3 premis BAFTA (Acadèmia Britànica de Cinema) entre ells a la millor direcció.

Poques setmanes després de l’estrena de la pel·lícula, es va publicar el llibre, que aprofundia i ampliava la història i que va escriure en col·laboració amb l’autor de bestsellers Daniel Kraus (Michigan, EUA; 1975 –  ) amb qui ja havia col·laborat en altres projectes anteriorment, com la novel·la juvenil Trollhunters que va esdevenir una sèrie de televisió a Netflix. En una reunió, del Toro i Kraus es van posar a recordar una pel·lícula de terror de sèrie B dels anys 50 La mujer y el monstruo que havien vist de petits i això va ser la llavor que els va portar a crear la història de The shape of water que va esdevenir més endavant la premiada pel·lícula i el llibre que llegiran i comentaran aquest mes de març els participants del Club de lectura en anglès.

Les sessions són conduïdes per Laura Arumí.

Dimecres, 31 de març de 2021 a les 20:00 h. a través de Jitsi Meet (Aplicació de videoconferència).

Publicat dins de Activitats, Club de lectura en anglès | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les novel·les més prestades de l’any 2020

L’any 2020 ha estat un any atípic. A mitjans del mes de març es van tancar les biblioteques a causa de la pandèmia de Coronavirus i des de la Biblioteca Joan Triadú vam fer un esforç per continuar la nostra tasca a través del món digital amb les xarxes socials, la pàgina web de la biblioteca on es va engegar la secció Obert per confinament, les activitats a distància, com els clubs de lectura per videoconferència, a través de blogs, etc.

Amb la reobertura el mes de juny, ens vam haver d’anar adaptant a les restriccions, més o menys estrictes segons el moment i la gravetat de la pandèmia. Encara ara, gairebé un any després, algunes d’aquestes directrius continuen vigents i hem de continuar estant alerta per fer de la Biblioteca Joan Triadú un espai segur.

La lectura de novel·les ha estat una de les activitats que més èxit ha tingut en moments de confinament i restriccions i que ens ha permès, per una estona, oblidar la crua realitat que ens envolta.

Us oferim ara, el llistat de les novel·les en català i castellà més prestades a la Biblioteca Joan Triadú de Vic durant l’any 2020:

 

Publicat dins de Notícies | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Mor Joan Margarit

El passat 16 de febrer de 2021 coneixíem la notícia de la mort de l’arquitecte i poeta Joan Margarit (Sanauja, 1938 – Sant Just Desvern, 2021) a l’edat de 82 anys. Com a arquitecte va impartir classes fins a la seva jubilació a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona d’on era Catedràtic de Càlcul d’estructures. A més a més, va ser responsable de la rehabilitació de l’Estadi de Montjuic i l’Anella Olímpica i va formar part de l’equip d’arquitectes de la construcció de la Sagrada Família de Barcelona, entre altres projectes.

En l’àmbit de la poesia, va publicar els seus primers llibres en castellà perquè era la llengua en que no feia faltes d’ortografia, doncs la seva escolarització va ser en aquest idioma durant l’època més dura de la postguerra. Va ser arrel d’una conversa amb el seu amic Miquel Martí i Pol que es va animar a provar de fer poesia en català i es va adonar que la llengua de la inspiració era la llengua materna, en el seu cas el català, de la mateixa manera com ho feien els seus referents poètics en les seves llengües pròpies. De totes maneres, no va renunciar mai al castellà, ja que creia que era l’única cosa bona que havia deixat el franquisme i ell mateix feia una versió dels seus poemes al castellà. Per aquest motiu és un dels poetes més llegits tant en català com en castellà dels últims anys. A més a més, ha estat traduït a l’anglès, alemany, rus, hebreu, portuguès, euskera i francès.

És especialment conegut el llibre de poemes Joana dedicat a la seva filla que patia la síndrome de Rubinstein-Taybe i que va morir amb 30 anys. Tot i que en tota l’obra de Margarit hi ha poemes dedicats a la seva filla, aquest llibre el va escriure durant els últims mesos de vida de la Joana i va ser la seva manera d’afrontar la mort de la seva filla, canalitzar el seu dolor i trobar consol.

Va rebre nombrosos premis literaris i els més prestigiosos en l’àmbit de la poesia en llengua catalana com la Flor Natural dels Jocs florals de Barcelona en diverses ocasions, també el Premi Critica Serra d’or de poesia, el Premi Carles Riba de poesia (1985) i el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008) entre d’altres i també en castellà com el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura (2008), el Premio Reina Sofía de Poesía iberoamericana i recentment el premi més prestigiós de les lletres castellanes, el Premio Miguel de Cervantes, que va rebre en la més estricta intimitat durant la pandèmia a causa del seu delicat estat de salut.

Joan Margarit també era un gran afeccionat a la música jazz, un gènere musical que va descobrir amb 35 anys i del qual es va convertir en un gran apassionat. En els seus poemes n’hi sovintegen referències i va col·laborar en diversos espectacles de jazz recitant la seva obra. Els seus poemes s’han musicat habitualment per part de músics i grups de diversos estils, no només jazz i el cantautor Xavier Ribalta va publicar un disc sencer, 18 cançons d’amor, soledat, llibertat i melancolia amb poemes musicats de Joan Margarit.

Durant el seu últim any de vida, en ple confinament i en tractament pel càncer que patia va escriure el seu últim llibre de poemes, Animal de bosc, que està previst publicar a finals d’aquest mes de febrer.

Obres de Margarit a la Biblioteca Joan Triadú de Vic

Poesia

Altres:

Sobre l’obra de Joan Margarit

Per saber-ne més:

Publicat dins de Notícies | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’exposició “Quan parles fas màgia” a la Biblioteca Joan Triadú de Vic

Ahir es va fer la presentació de l’exposició Quan parles fas màgia del Voluntariat per la llengua, una iniciativa del Centre de Normalització Lingüística que té per objectiu fer créixer l’ús del català a través de la conversa i transformar la vida de les persones que hi participen.

Per això es creen parelles lingüístiques amb un voluntari o voluntària i un/a aprenent de català perquè facin ús de l’idioma a través de converses d’una hora a la setmana. Per participar en aquesta iniciativa, tant si es vol ser voluntari/ària com aprenent cal ser major d’edat, disposar d’una hora a la setmana almenys durant 10 setmanes i tenir ganes de parlar per practicar el català. Amb la pandèmia de Covid-19 s’ha incorporat la modalitat de trobada virtual a través de videoconferència.

Tot i la limitació de les trobades presencials a causa de la pandèmia, durant l’any 2020 es van assolir les 150.000 parelles lingüístiques d’aquest programa de voluntariat des que va néixer, l’any 2003.

A la presentació de l’exposició que es va fer ahir a la Biblioteca Joan Triadú hi van assistir Assumpta Grabolosa, directora del CNL d’Osona, Susagna Roura, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs regidora de Benestar i família de l’Ajuntament de Vic i l’Héctor Cruz, un participant d’aquest  programa, de Vic, que es va apuntar al programa VxL per aprendre a parlar en català.

De de l’Ajuntament de Vic també es va anunciar que l’Oficina Municipal d’Acollida està treballant per iniciar un programa de mentoria ciutadana per acompanyar els nouvinguts a la ciutat i que ja s’està col·laborant amb el Centre de Normalització lingüística i el seu programa de Voluntariat per la llengua per ampliar la llarga experiència d’aquesta iniciativa tan exitosa cap a una mentoria social que aporti un suport emocional i vivencial lligat a l’entorn.

L’exposició Quan parles fas màgia es podrà visitar a diferents municipis de la comarca d’Osona (Vic, Manlleu, Torelló i Centelles) i, a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, la trobareu fins el 26 de febrer de 2021.

Per saber-ne més:

Publicat dins de Exposicions, Notícies | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Club de lectura de novel·la negra: Sota els vents de Neptú de Fred Vargas

A la trobada del Club de lectura de novel·la negra del mes de març comentarem el llibre Sota els vents de Neptú de Fred Vargas.

Tres cops de punxó han segat la vida d’una noia que apareix entre els matolls a prop d’una carretera comarcal. Totes les proves incriminen un rodamón alcoholitzat que no recorda res de res. És evident per a tothom qui és el culpable. Però el comissari Adamsberg discrepa. Hi veu un patró antic. Per a ell, aquell cas significa el retorn de l’assassí del Trident. El problema és que aquest homicida fa molts anys que és mort i enterrat.

Els compromisos adquirits per la Brigada obliguen l’Adamsberg a posposar les seves investigacions per viatjar amb el seu equip fins al Quebec, on ja els esperen els col·legues de la policia muntada amb els darrers avenços en matèria d’anàlisi d’ADN. Serà al Quebec on la marca del Trident convertirà l’Adamsberg en un fugitiu de si mateix, en el seu pitjor enemic, en un tipus execrable. L’home solitari i melancòlic, que resol els casos «excavant els núvols amb una pala», haurà d’aprendre a confiar en els altres per una vegada.

(Sinopsi de la contraportada)

Fred Vargas és el pseudònim Frédérique Audoin-Rouzeau (Paris, 1957 –  ), una medievalista francesa, especialista en arqueozoologia que ha treballat al Centre National de la Recherche Cientifique, al prestigiós Institut Pasteur i és una experta mundial en la pesta negra medieval. Originària d’una família d’intel·lectuals, el seu pare era l’escriptor surrealista Philippe Andoin, té un germà historiador i una germana bessona pintora, Joëlle, que també va adoptar el cognom Vargas com a nom artístic. Un cognom que van escollir com a homenatge a Maria Vargas, personatge interpretat per Ava Gardner a la pel·lícula La comtessa descalça.

Fred Vargas va publicar la seva primera novel·la Le jeux de l’amour i le mort a mitjan dels anys 80, en paral·lel a la seva feina d’arqueòloga i des de llavors n’ha publicat una quinzena, deu de les quals protagonitzades pel Comissari Adamsberg. Era habitual que aprofités les vacances d’estiu per escriure una nova novel·la i durant l’any següent feia les revisions i correccions pertinents. Fins l’any 2005 va compatibilitzar la seva professió amb l’escriptura. És una de les novel·listes més llegides i traduïdes del moment actual (ha venut més de 5 milions de llibres i les seves obres es poden trobar en 38 idiomes). Hi ha dues pel·lícules i diverses sèries de televisió basades en els seus llibres.

Les seves obres es caracteritzen per donar molta importància als personatges i a les seves contradiccions i també cuida molt els diàlegs. Les trames inclouen mites i llegendes així com esdeveniments històrics. També fa ús de molta simbologia i un fi sentit de l’humor. Ha guanyat diversos premis literaris del gènere i l’any 2018 va rebre el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres.

A més a més, al llarg de la seva carrera professional ha escrit diversos assaigs d’història i arqueologia i també sobre medi ambient i canvi climàtic, un aspecte pel qual s’ha mostrat molt preocupada durant els últims anys i pel qual és una activista molt coneguda a França.

 

La conductora del Club de lectura de novel·la negra és Elisabet Contreras.

Les persones interessades a participar en aquest Club de lectura ja poden passar a recollir el llibre per la Biblioteca. Per agilitzar les gestions podeu demanar cita prèvia en aquest enllaçper telèfon al 93.883.33.25 o per correu electrònic a b.vic.jt@diba.cat.

La pròxima trobada del Club de lectura de novel·la negra es farà:

Dimecres, 17 de març de 2021 a les 19:00 h. a través de Jitsi Meet (Aplicació de videoconferència

Publicat dins de Activitats, Club de lectura de novel·la negra | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Butlletí de novetats: Còmics Any 2020

Publicat dins de Novel·la i còmic, Noves adquisicions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Nova convocatòria de la Beca “Ciutat de Vic” a la Creació artística

L’Ajuntament de Vic, a través de la Regidoria de Cultura i Museus, ha fet pública la convocatòria de la Beca “Ciutat de Vic” a la Creació artística. Les sol·licituds es poden presentar fins el dia 11 de març de 2021.

Aquesta beca, que enguany arriba a la 10ena edició, té per objectiu fomentar i donar suport a la creació de nou talent i està dirigida als sectors creatius de les arts escèniques, musicals, arts visuals i audiovisuals, cultura popular i tradicional i videojocs i multimèdia.

La Beca “Ciutat de Vic” a la Creació artística s’atorga per a la creació d’un projecte artístic inèdit o en procés de gestació i està dotada amb 6.000 euros.

Per saber-ne més:

Per qualsevol dubte us podeu adreçar per correu electrònic a: cultura@vic.cat.

 

Publicat dins de Notícies | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Butlletí de novetats: Pel·lícules i sèries de televisió. Segon semestre de 2020

Publicat dins de Audiovisuals, Noves adquisicions | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Club de lectura Dones i literatura: Cranford d’Elizabeth Gaskell

 

A la trobada del Club de lectura Dones i literatura del mes de març comentarem el llibre Cranford d’Elizabeth Gaskell.

Amb una amable ironia, molt propera a la que trobem en certes obres de Jane Austen, Cranford ens presenta la vida quotidiana d’un poblet anglès de la primera meitat del segle XIX. Novel·la divertida i captivadora sobre les trifulgues d’un grup de dones de mitjana edat lleugerament excèntriques i ridículament esnobs que viuen apartades de la modernitat, conté alhora, darrere les aparences, la vanitat i les petites preocupacions de les protagonistes, una reflexió sobre problemes de gènere, socials i econòmics molt vigents en l’època en què va ser escrita, i encara ben rellevants avui dia.

(De la contraportada del llibre)

 

Cranford és una de les novel·les més conegudes d’Elizabeth Gaskell. Es va publicar per primera vegada per fascicles a la revista Household Words editada per Charles Dickens i l’any 1853 es va publicar com a llibre. 

Elizabeth Gaskell (Londres 1810 – 1865) era la filla petita d’una família benestant vinguda a menys. Quan la seva mare va morir se’n va fer càrrec la seva tieta, que vivia a Knutsford, localitat que va inspirar la fictícia Cranford i va ser la seva tieta qui es va cuidar que rebés l’educació tradicional que rebien les noies en aquella època. Després de casar-se amb William Gaskell, un pastor protestant de la branca unitària, es va traslladar a viure a Manchester on l’ambient industrial i els conflictes socials van influenciar a Elizabeth Gaskell molt profundament una influència que l’autora va reflectir detalladament en les seves obres.

La mort del seu primer fill l’any 1848 va impulsar Gaskell a escriure la seva primera novel·la Mary Barton que es va publicar de manera anònima. Va tenir un gran èxit, en va vendre milers de còpies i es va comparar amb l’autora Jane Austen. Mentre el seu marit es dedicava a la beneficència i les causes socials, ella es va envoltar d’escriptors, periodistes, dissidents religiosos i reformadors socials. Eren habituals les visites a casa seva de Charles Dickens, la seva amiga Charlotte Brönte i altres escriptors i intel·lectuals de l’època. Totes les seves altres obres es van publicar primer per fascicles, la majoria d’elles a la revista de Dickens. L’any 1857 va publicar la que seria la primera biografia de la seva gran amiga Charlotte Brönte. Gaskell va morir sobtadament l’any 1865 d’un atac de cor i la seva última novel·la es va publicar de manera pòstuma primer als Estats Units i uns dies més tard a la Gran Bretanya.

És autora de diverses novel·les que són un retrat molt detallat de la vida de l’època victoriana incloent les classes més desafavorides i on la crítica social i la lluita del proletariat per millorar les seves condicions de treball i de vida són habituals. També es caracteritzen per fer ús del llenguatge col·loquial que feien servir els obrers i de l’ús d’un fi sentit de l’humor. A més a més de novel·les, va escriure poesia i contes curts i són especialment coneguts els relats de terror d’estil gòtic.

Les seves obres han esdevingut clàssics de la literatura anglesa i han estat portades a la petita pantalla en diverses ocasions. La darrera adaptació de Cranford es va fer l’any 2007 de la mà de la BBC i va rebre nombrosos guardons.

Les sessions del club de lectura Dones i literatura són conduïdes per  Rosa M. Rubio Gutiérrez.

Les persones interessades en participar en aquest club de lectura ja poden recollir el llibre a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

La trobada del Club de lectura Dones i literatura es farà:

Dijous, 4 de març de 2021 a les 18:30 h. a través de Jitsi Meet (Aplicació de Videoconferència).

 

Publicat dins de Activitats, Club de lectura Dones i Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari