La Biblioteca Joan Triadú informa:

El Plan para la transición hacia una nueva normalidad, aprovat pel Consell de Ministres el passat 28 d’abril de 2020, estableix els principals paràmetres i instruments per a la consecució de la normalitat. Aquest procés s’ha articulat en 4 fases, que seran graduals i adaptables als canvis d’orientació necessaris en funció de l’evolució dels indicadors sanitaris i de l’impacte de les mesures adaptades.

En aquests moments, estem treballant per preparar la Biblioteca i fer possible la reobertura al públic, amb les mesures de seguretat adients, tant per a la ciutadania com per als professionals de la Biblioteca. Necessitem un temps per adoptar les mesures de prevenció i de seguretat necessàries, revisar les condicions de l’equipament, organitzar els diferents espais de la Biblioteca per garantir la reobertura i la consegüent oferta de serveis, uns serveis que s’aniran oferint de manera gradual.

Així, en una primera fase, estarem en condicions d’oferir el Servei de préstec de documents, prèvia reserva per part de l’usuari a través de mitjans telemàtics i/o telefònics així com el retorn dels documents en préstec a través de la bústia de retorn.

Tan bon punt puguem concretar la data de la reobertura de la Biblioteca ho anunciarem als mitjans habituals (web, xarxes socials, etc. ).

Us recordem que per facilitar aquest procés s’allargarà de nou el termini de recollida de reserves pendents fins el 23 de juliol i el retorn de documents en préstec fins el 31 de juliol.

Esperem poder-vos retrobar ben aviat i, amb aquesta il·lusió i esperança, estem treballant per fer-ho possible.

Biblioteca Joan Triadú
Vic

Publicat dins de Notícies | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Dia 71: Assistim al Litterarum digital 2020

Del 28 al 31 de maig se celebra la 13a edició de la Litterarum Móra d’Ebre organitzada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes. La situació excepcional d’aquest 2020 derivada del coronavirus SARS-COV-2 i les mesures de seguretat implementades en les diferents fases de desconfinament ha obligat a l’organització a reinventar-se i apostar per una versió totalment digital, fet que ha comportat que la fira canviï de nom i esdevingui en la Litterarum digital 2020, mantenint les dates ja programades i adaptant tot el programa a aquest nou escenari digital.

Litterarum és una fira professional amb l’objectiu principal d’apropar la literatura catalana a un públic el més ampli possible a través de les diferents disciplines de les arts escèniques: teatre, música, dansa, recitals, titelles o d’altres espectacles multidisciplinaris. Tots aquests espectacles tenen en comú haver estat inspirats en textos d’autors de les lletres catalanes de totes les èpoques, tan clàssics com contemporanis.

Un altre dels objectius d’aquesta fira professional és la de donar visibilitat als artistes i els seus espectacles per tal que es programin en sales i teatres dels territori durant l’any, per aquest motiu hi ha una presència important de programadors i actes només dirigits a aquests.

Per tots aquests objectius i per ser un referent en el camp de la literatura en català per a joves i infants gràcies al Litterarum Petits, aquest passat 2019 la Litterarum Móra d’Ebre va rebre el Premi Nacional de Cultura.

Litterarum digital 2020

Aquesta edició es podrà visualitzar en directe a la web oficial de la fira Litterarum a través de la plataforma Watchity, una plataforma catalana professional de reproducció en línia que permet emetre de forma ràpida i per multicanal en pàgines web, xarxes socials i canals de televisió.

Què hi trobarem?

10 espectacles literaris, de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
2 tastos d’espectacles exclusius per a públic professional.
3 tastos d’espectacles per a escolars i públic familiar.
5 taules rodones i debats.
3 sessions amb recomanacions de llibres.
11 escriptors en els espectacles literaris

Dins les activitats destacades del Litterarum hi trobem el Litterarum Petits i la Fira del llibre ebrenc, dues activitats que són i han sigut els eixos principals d’aquesta fira. D’altra banda, la programació professional inclourà trobades amb programadors i artistes acreditats, tastos d’espectacles i debats d’accés exclusiu.

Pel què fa al Litterarum i el Litterarum petits, el públic general podrà gaudir de tastos de fins a 30 minuts d’espectacles per adults i de programació familiar i en la Fira del llibre ebrenc, que enguany celebra la seva 17a edició, es faran recomanacions de llibres d’autors del territori així com també debats sobre el món del llibre i la literatura de les Terres de l’Ebre articulades per llibreters, bibliotecaris o altres artistes del territori.

En aquesta edició en seran protagonistes el poeta Josep Carner i l’escriptor Joan Perucho, dos autors dels quals se celebra el cinquantè aniversari de la mort i el centenari del naixement, respectivament i que seran un dels punts centrals en els parlaments de la inauguració d’aquest certamen.

La resta d’escriptors en què es basaran els espectacles són: Carles Duarte, Pep Coll, Joan Amades, Rafa Gomar, Mercè Climent, Gràcia Jiménez, Blai Bonet, Carme Riera i Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)
D’entre totes les activitats relacionades amb els dos escriptors homenatjats, destaquem les següents activitats en obert per públics diferents:

Divendres 29 de maig

12.00 h. Litterarum PETITS. TAST Espectacle · MÚSICA
Bestiari, de Gemma Abrié i Manu Sabaté (a partir de textos de Josep Carner)
Per saber-ne més: Tast de Bestiari

20.00 h. Litterarum. TAST Espectacle · POESIA
Lectura i comentari de fragments del Nabí, de Víctor Obiols (a partir de textos de Josep Carner)
Per saber-ne més: Tast de Nabí

Diumenge 31 de Maig

11.00 h. Litterarum PETITS. TAST Espectacle · TITELLES
Botànica oculta, d’Arnau Colom (a partir de textos de Joan Perucho)
Per saber-ne més: Tast de Botànica oculta

Us convidem a descobrir la programació d’aquesta edició digital i a fer-vos-en partícips d’aquests espectacles per a grans i petits, sense sortir de casa.

Per saber-ne més:

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia 70: Veiem el musical Verdaguer Ombres i maduixes

Amb motiu de la clausura de Vic Capital de la Cultura Catalana 2016 (VICCC 2016) es va estrenar un musical dedicat a l’obra de Jacint Verdaguer, Verdaguer, ombres i maduixes. Una idea original de Pere Tió i Pep Paré, responsables del llibret i amb música d’Arnau Tordera d’Obeses que van convertir alguns textos i poemes del poeta de Folgueroles en una òpera rock dirigida per Antoni Font Mir i Pep Paré. L’obra contraposa un Verdaguer jove (interpretat per Arnau Tordera), abans que sigués capellà amb un Verdaguer vell (interpretat per l’actor Ferran Frauca), més savi però desenganyat de la vida.

Al musical trobem l’adaptació d’alguns textos de L’Atlàntida, Lo niu dels meus amors, Lo roser del mas d’Heures, Maduixes i móres, alguns textos autobiogràfics i alguns poemes inèdits dels últims anys.

Estrenat al Teatre Atlàntida de Vic amb una coproducció de la Fundació Verdaguer, l’Ajuntament de Vic i el L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques, també es va poder veure al Teatre Romea de Barcelona i va anar de gira per tot Catalunya amb molt d’èxit i excel·lents crítiques.

Ara, amb motiu dels 175 anys del naixement del poeta de Folgueroles podeu gaudir del musical Verdaguer ombres i maduixes gratuïtament a través de Youtube.

Per saber-ne més:

 

 

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia 69: L’Estilita d’Uri Costak, protagonista de la trobada virtual De paraula

La novel·la curta L’Estilita d’Uri Costak és la protagonista de la pròxima trobada virtual organitzada per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona dins el cicle De paraula. Diàlegs d’autors i llibreters.

Serà demà dilluns, 25 de maig de 2020 a les 18:30 h. a través d’Instagram amb la participació de l’autor Uri Costak i Dolors Olmedo de la Llibreria La Gralla de Granollers.

Imatge: Uri Costak vist per Josep Losada a El Punt Avui

Es tracta de la primera novel·la de l’autor Uri Costak (Barcelona, 1973-  ) publicada l’any 2019 en català per Ara Llibres i que ja ha estat traduïda al castellà (a l’editorial Destino) i al serbi. L’autor és periodista i professor a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Escola Elisava i ha estat director creatiu a diverses agències de publicitat.

 

Costak, Uri. L’estilita. Barcelona: Ara Llibres, 2019. Col. Amsterdam; 168. 146 pàgs.

Un bell al·legat sobre la llibertat, la convivència i la fascinació per les vides dels altres.

Quan un llamp fa esclatar l’estàtua eqüestre del comte Italo Rodari, l’estupefacció i el temor s’apoderen del petit poble francès de Gyors de la Montagne. Sense la seva principal atracció, els turistes s’esvaeixen. I aleshores ocorre un fet insòlit: un rodamon desconegut s’enfila a la columna amb l’objectiu de quedar-s’hi tot el temps que l’hi permetin. L’alcalde Laville i el seu conseller Serge hauran de decidir què fer-ne, de l’estilita i de la seva sorprenent petició. El món els mira.

L’estilita ens mostra el viatge interior d’un home que, compromès amb la seva cerca íntima de coneixement, prendrà els camins més inesperats. Un oasi de lectura en temps frenètics.

En un món on tot anava ràpid… un home va decidir parar.

 

Argument a la contraportada

Una novel·la curta que, sota una aparent senzillesa, ofereix moltes lectures diferents. Un homenatge a Italo Calvino (a El baró rampant un personatge s’enfila a un arbre per no baixar-ne mai més) i a les històries de Gianni Rodari, en una obra que a través d’un fet accidental que sorprèn a la població fictícia de Gyors de la Montagne vol reflexionar sobre el respecte i la convivència en un món totalment incert. Si no l’heu llegit encara, és un moment especialment encertat per fer-ho.

Per saber-ne més:

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia 68: Visitem virtualment la Casa Museu de Frida Kahlo.

Museu Frida Kahlo

Avui us proposem visitar, virtualment, la Casa Museu de Frida Kahlo, coneguda com La Casa Azul.

Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón (Coyoacán, Ciutat de Mèxic 1907-1954) coneguda arreu com a Frida Kahlo va ser una de les artistes mexicanes més icòniques del s. XX. Les seves pintures, amb elements expressionistes i surrealistes, tracten temes populars i autobiogràfics, molt influenciades per l’art popular mexicà indígena. La seva obra pictòrica està formada per unes 150 obres, moltes de les quals són autoretrats que reflecteixen els diferents moments de la seva vida. Un greu accident en un autobús quan tenia 18 anys li va suposar una llarga convalescència, més de 30 operacions i un dolor físic i patiment psicològic que va suportar la resta de la seva vida, però també va fer que es bolqués en la pintura. Un any després d’aquest gravíssim accident va pintar el seu primer autoretrat (1926), una constant a la seva obra i on reflectia els seus sentiments.

Autoretrat de Frida Kahlo, 1926

L’any 1929 es va casar amb el pintor Diego Rivera que va influir-la molt artísticament i políticament però també amb qui va mantenir una relació tempestuosa que va acabar en divorci al cap de 10 anys per casar-se de nou un any més tard. L’any 1939 va exposar a París i un autoretrat seu va ser el primer quadre d’un artista mexicà adquirit pel Museu del Louvre (actualment es troba exposat al Centre Pompidou) i allà va entrar en contacte amb els intel·lectuals i artistes de l’època que li van demostrar una gran admiració: Picasso, Kandinsky, André Breton o Marcel Duchamp, per citar-ne alguns.

Durant la dècada dels anys quaranta, amb el seu marit es van traslladar-se a viure una temporada als Estats Units i allà Frida Kalho va fer diverses exposicions de la seva obra als principals museus del país com el MOMA, Institut d’Art Contemporani de Boston o el Museu d’Art de Filadèlfia.

Autorretrat amb collaret d’espines. 1940

L’any 1953 es va organitzar l’única exposició individual de l’artista a Mèxic però en aquell moment el seu estat de salut era molt delicat. Per assistir a la inauguració es va instal·lar en un llit d’hospital al centre de la galeria i va gaudir d’allò més de l’acte, parlant amb els assistents, explicant acudits, cantant… Va ser un èxit rotund.

Va morir l’any 1954 després d’agreujar-se els seus problemes de salut, el que va suposar l’amputació d’una cama, caure en una greu depressió, alguns intents de suïcidi i molt de dolor i patiment.

L’any 1958 la casa on va néixer i morir Frida Kahlo al barri de Coyoacán de Ciutat de Mèxic es va convertir en un museu dedicat a la seva vida, la seva obra i l’univers creatiu que sempre la va acompanyar. Les seves cendres es conserven a La Casa Azul juntament amb un dels últims quadres que va pintar i on es pot llegir la frase: Viva la vida. Frida Kahlo, Coyoacán, 1954 México.

Després de caure un temps en l’oblit, la seva vida i la seva obra va recuperar el ressò internacional, especialment a partir dels anys 80 i 90 i va tenir una gran influència en artistes contemporanis internacionals com Madonna, la seva figura es va convertir en icona del feminisme per la seva independència, lluita i rebel·lia, es van escriure diverses biografies de Frida Kahlo i fins i tot es van fer pel·lícules de la seva vida.

Per saber-ne més:

 

 

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Dia 67: Sota terra : una lectura per a espeleòlegs de la vida i de l’ànima

Robert Macfarlane. Sota terra : un viatge a les profunditats del temps. Trad. Alexandre Gombau. Barcelona : Angle, 2020. 544 p. Col. Inspira, 76

Llegir Sota terra pot canviar la nostra manera de comprendre i d’estar al món : acompanyant l’autor cap els interiors de l’escorça de la Terra fem un viatge al passat, al present i al futur del planeta i de la humanitat. Segurament, per la seva densitat, intensitat i suggestió serà un d’aquells llibres als quals voldrem tornar… per llegir amb la calma que recomanava Erasme de Rotterdam.

No és en va que Robert Macfarlane li ha dedicat sis anys i mig : l’ha escrit a partir d’experiències viscudes, seguiment d’articles científics, rastreig d’arxius, de biblioteques, capbussat en el contrast amb col·legues, científics, alumnes i diversa gent d’arreu del món. El fruit n’és aquest magnífic repàs de les interioritats del què coneixem que hi ha sota terra, en un constant anar i venir de la foscor a la llum, de l’interior a l’aire lliure, de la ignorància al coneixement.

Estructurat en tres parts, cadascuna d’elles precedida d’una cambra o invitació a la lectura, Robert Macfarlane ens porta a onze espais subterranis, sempre guiat per persones profundament coneixedores dels llocs explorats. Visitarem jaciments mortuoris de fa deu mil anys, la xarxa subterrània de la ciutat de París, una mina de sals sota el mar on també s’hi investiga l’univers, una espectacular glacera a Greenlàndia amb els seus molins o forats, el carst del riu subterrani Reka o Timavo, el sistema de coves i dolines als Alps Julians (amagatall dels contendents en les dues guerres mundials del passat segle), les remotes coves àrtiques a Noruega amb pintures rupestres, el bosc urbà londinenc d’Epping amb la investigació de la seva xarxa fúngica, un cementiri nuclear a cinc-cents metres de fondària a Finlàndia, el maelström a les costes noruegues on la pesca del bacallà lluita contra les prospeccions petrolíferes … Una vegada i una altra ens endinsarem a l’interior de cavitats, coves, traspassant portes on diu ‘prohibit passar’, encuriosits per on arribarem i què trobarem; una recomanació, però : quan patiu per l’autor, penseu que a hores d’ara és ben sa i estalvi havent fet, entre d’altres coses, clubs de lectura confinats a les xarxes socials.

Però sí, hi ha moments molt angoixants:

«Vull cridar, però no és recomanable; vull retrocedir, però no puc; per tant, continuo avançant centímetre a centímetre, amb pols de pedra a la boca, esgarrapant l’aspra roca amb els dits, arrossegant la motxilla al darrere, enmig del silenci i la remor dels trens creixent i disminuint, la respiració treballosa i les palpitacions al cor».

Es pot continuar unes ratlles més enllà o xiular mentre es llegeix en diagonal tancant els ulls a estones.

Robert Macfarlane té l’habilitat d’apropar el lector a la més gran diversitat de coneixements i d’investigacions científiques, sense perdre el rigor i sense deixar de petja la profunda imaginació, la tenacitat dels investigadors, cadascú en la seva especial idiosincràcia, amb els científics ‘tocats del bolet’ que fan coses aparentment estrambòtiques com ara afaitar borinots o llençar ànecs de plàstic en corrents d’aigua del glaç. En tot moment es fa palesa la consciència del propi cos humà en l’univers i dels reptes mediambientals de la humanitat, una vegada encetada l’època de l’antropocè, amb els residus nuclears i la producció de plàstics que acaben sent material geològic.

No us el perdeu, és un llibre profitós per a científics i profans per la diversitat i amenitat dels temes tractats; l’autor gasta una erudició amable que convida a conèixer i aprofundir molts de temes fascinants. Les sensacions inquietants sobre el temps hi sovintegen, amb les contínues reflexions arrel de les seves vivències, lectures, contrastos amb els seus guies: «de vegades, en la foscor, es pot veure més clarament» o que «els humans també som éssers minerals» o sobre el caire ideològic dels estudis científics o que el temps geològic regeix el temps subterrani, per exemple. Sota terra també pot ser una amena invitació a la lectura d’articles científics, sí, però també a la bona literatura, com ara E.A. Poe, Ursula K. Le Guin o Walter Benjamin.

Llegim Sota terra, doncs, amb aquella calma que hem esmentat i amb la prevenció que es poden passar moments de claustrofòbia, sobretot en aquest temps de confinament i de desconfinament. Però després del terror, arriba l’entusiasme. Paga la pena.

L’autor

Robert Macfarlane (Halam, Anglaterra 1976) és actualment professor a Cambridge, a l’Emmanuel College. Ha escrit obres sobre naturalesa, paisatge i senderisme, havent obtingut nombrosos reconeixements, com ara el premi E.M. Forster l’any 2017. Entre d’altres, ha escrit:

En aquest temps de pandèmia, Robert Macfarlane no ha parat, és clar, i ha proposat de manera reeixida un club de lectura als seus seguidors arreu del món mitjançant la xarxa social Twitter (Robert Macfarlane a Twitter : @RobGMacfarlane) : un petit llibre de culte per els amants del retorn a la vida humana més imbricada en la pura naturalesa : es tracta de The Living Mountain de Nan Shepard, publicat a casa nostra per l’editorial de la Bisbal d’Empordà Sidillà: La muntanya viva. Un llibre que també tenim deler de llegir, si pot ser sota una bona ombra lluny de qualsevol fressa mecànica… «Una muntanya té una part interior» hi va escriure l’autora Nan Sheperd.

A la xarxa trobareu vàries entrevistes amb l’autor, com la següent arrel del llibre Underland:

Aprofitem per recordar-vos que a la comarca d’Osona hi ha dues biblioteques amb sengles fons especialitzats en muntanyisme : Fons de senderisme, excursionisme i viatge a la Biblioteca Antoni Pladevall de Taradell i el Fons especialitzat en Muntanya i Excursionisme a la Biblioteca Dos Rius de Torelló.

Hi trobareu revistes, mapes, guies, llibres de viatges, d’orientació, etcètera … i l’expertesa de les bibliotecàries.

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia 66: Practiquem anglès amb un clàssic de Tennessee Williams

La National Theatre és la companyia nacional de teatre anglesa creada el 1963. El seu primer director i l’impulsor principal va ser el conegut actor Laurence Olivier.

En temps de confinament pel coronavirus i amb els teatres tancats arreu del món, aquesta companyia de teatre anglesa ens ofereix el National Theatre at home, que permet veure gratuïtament i per streaming a Youtube algunes de les obres que s’han interpretat en els seus escenaris.

Avui mateix, a partir de les 19:00 h. es podrà veure A streetcar named desire (Un tramvia anomenat desig) un clàssic de Tennesse Williams estrenat a Broadway el 1951 amb Jessica Tandy com a protagonista.

A la versió que ens ofereix la National Theatre, Gillian Anderson (coneguda per interpretar el personatge de Dana Scully a Expediente X) interpreta el paper de Blanche DuBois i l’acompanyen Vanessa Kirby i Ben Foster en els papers de la seva germana i el seu cunyat.

A la Biblioteca Joan Triadú trobareu disponible, quan obrim les portes ben aviat, l’edició en català d’aquest clàssic de Tennessee Williams editat per Adesiara i traduït per Joan Sellent:

Blanche DuBois, filla d’una família de rics terratinents d’un poble del sud dels Estats Units, arriba a un dels barris més degradats de Nova Orleans, on la seva germana petita viu miseriosament amb Stanley Kowalski, un rauxós immigrant polonès de maneres rudes i tracte bestial. Aquesta visita, que inicialment ha de durar pocs dies, es converteix en una bomba de rellotgeria que acaba esclatant de forma brutal, tot desemmascarant els deliris, les misèries, les mauleries dels personatges i, per extensió, la realitat més crua i els vicis més recòndits de bona part de la societat nord-americana.

De la contraportada del llibre

Podeu accedir a l’obra del National Theatre gratuïtament a partir de les 19:00 h. i estarà disponible durant una setmana aquí ↓:

Per les properes setmanes la National Theatre at home té previst oferir:

  • This house. Una comèdia sobre els polítics britànics dels anys 70. Disponible del 28 de maig al 4 de juny.
  • Coriolanus. Tragèdia de Shakespeare sobre la manipulació i l’enveja en la política a l’antiga Roma. Interpretada per Tom Hiddleston. Disponible del 4 a 11 de juny.
Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia 65: Descobrim la natura de proximitat

Fase 1 de desconfinament.

Podem sortir a fer passejos i esport dins el nostre municipi. El temps de confinament ens ha portat moltes ganes de sortir de casa i poder esbargir-nos a l’aire lliure. Potser aquest temps engabiats hem après a mirar la natura del nostre entorn d’una altra manera. Que els ocells canten més? Potser si. O potser no ens hi havíem fixat abans. Una nova mirada que també fa que ens fixem en els arbres que durant el mes de maig tenen d’un verd molt intens i que les flors esclaten.

Per aquest motiu avui us volem recomanar alguns llibres i recursos que us ajudin a conèixer millor aquesta “natura de proximitat“. I també saber-ne les seves propietats. Esperem que us sigui útil.

A l’e-Bibilo:

I un parell de novel·les:

A la Biblioteca Joan Triadú:

Per saber-ne més:

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Bústia de retorn fora de servei

Us recordem que la bústia de devolució de documents continua fora de servei i que els préstecs estan renovats fins al dia 31 de juliol de 2020.

A partir de dimarts 26 de maig a la tarda tornarà a estar en funcionament.

Mentrestant, si us plau, no torneu els llibres ni els abandoneu a l’exterior de la Biblioteca.

Gràcies per la vostra col·laboració

Publicat dins de Notícies | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Dia 64: Irene Solà guardonada amb el Premi de Literatura de la Unió Europea

Imatge de Llibert Teixidó a La Vanguardia

L’escriptora osonenca Irene Solà (Malla, 1990 –  ) ha guanyat el Premi de Literatura de la Unió Europea amb la seva novel·la Canto jo i la muntanya balla. Aquest guardó és un reconeixement als autors de ficció emergents de tot Europa que participen al programa Creative Europe dissenyat per enfortir els sectors culturals i creatius europeus i que en 12 edicions (es va crear l’any 2009) han reconegut l’obra de 135 escriptors emergents de 41 països.

A més a més de la novel·la d’Irene Solà hi havia tres nominats més de l’Estat Espanyol: Serem Atlàntida de Joan Benesiu, Temporada de avispas d’Elisa Ferrer i Noche y océano de Raquel Taranilla.

Dotat amb 5.000 euros, aquest premi ha guardonat a 13 obres de les més de quaranta que estaven nominades i cada guanyador ha estat seleccionat per un jurat d’experts literaris del seu estat membre.

Davant l’anunci, aquest any en format digital per la crisi del coronavirus, Solà declarat que “és un honor molt gran”.

‘El premi ratifica una cosa que els que escrivim en català ja sabem i és que té tot el sentit del món que cada un escrigui en la seva llengua pròpia. Jo mai m’he plantejat escriure en cap altra llengua que no sigui la meva, tot i que sé castellà i anglès’

Irene Solà     

Canto jo i la muntanya balla ja va rebre el Premi Anagrama de Novel·la en Català l’any 2019, el Premio Cálamo 2019 a la categoria Otra mirada i ha estat traduïda al castellà, italià, anglès, francès, basc, gallec, croat, hongarès i macedoni.

En paraules de la seva autora, Canto jo i la muntanya balla és una obra que “s’explica des de la veu i la perspectiva d’una sèrie de personatges, que habiten al Prepirineu català, ja siguin persones, animals, bolets, tempestes, fantasmes o personatges mitològics com les dones d’aigua”.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

De la contraportada del llibre

Per saber-ne més:

 

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia 63: 23ena edició del Festival DocsBarcelona

Demà arrenca la 23ena edició del Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, més conegut com a DocsBarcelona. Aquest 2020, amb la crisi del coronavirus, els organitzadors han hagut d’adaptar el festival a les circumstàncies i enguany serà possible del 19 al 31 de maig gràcies a l’acord amb la plataforma online Filmin. En un comunicat el director del DocsBarcelona, Joan González, ha declarat:

“Aquesta és una edició excepcional. Hem volgut protegir el festival i la seva cita anual, hem volgut protegir l’equip que hi treballa, hem volgut protegir les obres dels valents cineastes que amb el seu art ens aproparan històries que han estat elaborant durant mesos o anys per a ser compartides amb els espectadors”.

A més a més de les diferents seccions competitives i també de l’emissió de documentals fora de competició, el festival ha organitzat col·loquis amb els directors a través d’Instagram, un taller magistral amb el muntador danès Niels Pagh Andersen i trobades professionals i conferències que es faran a través d’internet. Vegeu programació.

Amb l’eslògan Mirades inquietes el DocsBarcelona 2020 inclourà:

  • Inauguració: Letters from Masanjia de Leon Lee. S’emetra per TV3 el dimarts 19 de maig a les 22:00 h. i estarà disponible a Filmin l’endemà i durant 24 hores.
  • Secció oficial Panorama: Secció competitiva que inclou una selecció dels documentals més rellevants de l’escena internacional. 13 documentals opten al premi Millor documental en aquesta secció.
  • Secció oficial Latitud: Secció competitiva que inclou una selecció de documentals de la Península Ibèrica i America Llatina. 6 documentals opten al premi en aquesta secció.
  • Secció oficial What the doc. Secció competitiva amb els documentals més arriscats i innovadors a nivell internacional. En aquesta secció hi competeixen 4 films.
  • Sessió especial: Fora de competició. Constel·lació Comelade de Luis Ortas Pau, un homenatge al músic Pascal Comelade.
  • Doc-U: Fora de competició. Selecció de 7 documentals dels centres d’estudis superiors de Catalunya.
  • Docs&Teens: Fora de competició. 4 documentals pel públic adolescent.

Excepte el documental inaugural, la resta de pel·lícules del DocsBarcelona es podran visualitzar durant 72 hores després de la seva estrena. Podeu consultar els detalls de la programació a: Programació 2020 i Graella 2020

Un total de 28 llargmetratges i 7 curtmetratges documentals es podran veure al Festival enguany a través de Filmin. Es pot adquirir un abonament per 25 euros per veure tot el festival i inclou 3 mesos de subscripció a la plataforma Filmin. Les persones que ja estiguin subscrites a la plataforma tenen tots els continguts inclosos de manera gratuïta i també es poden visualitzar els documentals individualment pagant 3.95 euros cada llargmetratge i 0.95 euros cada curtmetratge.

Per saber-ne més:

 

Publicat dins de Obert per confinament | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari